El Tribunal Suprem ha conclòs que, amb l'aplicació del nou Codi Penal que deroga la sedició, als membres del Govern condemnats pel procés no se'ls pot aplicar el delicte de desordres públics agreujats, sinó el delicte de desobediència. Els desordres públics, segons aquesta sentència, només se'ls imputa als líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Això no obstant, l'escrit del Suprem deixa clar que aquest pronunciament no ha de determinar les acusacions que s'atribuiran a d'altres encausats pel referèndum de l'1-O. L'escrit del Suprem subratlla que s'ha limitat a decidir sobre si els fets que es van considerar provats al judici del procés són o no subsumibles al nou delicte de desordres públics.

"No es tracta, doncs, de pronunciar-nos prenent com a referència diligències prèvies encara en tramitació o escrits d'acusació pendents d'assenyalament. En aquests casos, només una anàlisi de les imputacions, tal i com resulten individualitzades, permetrà postular la qualificació jurídica més encertada", puntualitza.

Precisament, el cas de Carles Puigdemont i la resta d'exiliats es troba pendents de qualificació després que el jutge Pablo Llarena ha presentat un escrit d'acusacions en què atribueix delictes de desobediència i malversació per al president exiliat i els consellers Lluís Puig i Toni Comín, mentre que a Clara Ponsatí i Marta Rovira els atribueix només delictes de desobediència. En canvi, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat han demanat que se'ls apliqui també el delicte de desordres públics agreujats.

Fets provats al judici

L'escrit que avui ha fet públic la Sala Segona sobre la condemna dels líders del procés deixa clar que l'adaptació a la reforma del Codi Penal ha de prendre com a "irrenunciable premissa metodològica la integritat del relat de fets provats" durant el judici al Suprem. "No podem reescriure el factum. Qualsevol intent d'aconseguir una forçada adaptació de la tipicitat podria ser contrari als principis que legitimen l'aplicació de la norma penal", insisteix el text, que subratlla que aquesta translació "obligaria a una inferència excessivament audaç".

A parer de la Sala Segona, la revisió de la sentència, ja en fase d'execució, "no autoritza un canvi de qualificació construït a partir de retalls de tipicitat que estan disposats de forma voluntarista per encaixar els fets provats en les nous preceptes".

Desordres públics

En aquest escrit, el Suprem només atribueix el delicte de desordres públics als expresidents d'Òmnium i l'ANC, i desestima imputar-lo als membres del Govern condemnats, als quals atribueix un delicte de desobediència. El tribunal argumenta que per imputar actes violents o intimidatoris als acusats ha de quedar provada amb "absoluta claredat" aquests fets; i puntualitza que a la sentència no hi ha "sosteniment fàctic" per afirmar que el vicepresident i els consellers van participar en actes de violència o intimidació que sostinguin el delicte de desordres públics. 

A més, admet que durant el judici no es va investigar la participació dels membre del Govern en actes de desordres públics que, per tant, ara no se'ls poden atribuir: "A aquesta dificultat s'afegeix una altra derivada de les exigències del principi acusatori i del dret a un procés amb totes les garanties. L'interrogatori del grup de condemnats que hem inclòs en el bloc governamental mai va tenir per objecte dilucidar la seva participació en els concrets actes de violència o intimidació que després es van produir". És per tot plegat que, segons el tribunal, les conclusions de l'aplicació de la reforma del Codi Penal a la sentència dels condemnats pel procés no haurien de predisposar la resta de casos vinculats amb l'1-O.

Avís sobre malversació

Pel que fa el delicte de malversació de cabals públics -que en el cas de Junqueras, Turull, Romeva i Bassa manté la inhabilitació de 13 i 12 anys- assenyala que no resulta procedent la revisió de les condemnes imposades, però afegeix que "de fet, la ruptura del concurs medial entre aquest delicte i el ja derogat de sedició permetria ara moure'ns en un nou marc punitiu que autoritzaria la imposició d'una pena mínima de 15 anys d'inhabilitació, associada al delicte continuat de malversació de cabals públics".

El Suprem ha anunciat avui que el delicte de sedició i malversació pel qual es va condemanar Junqueras, Romeva, Turull i  Bassa es converteix, a la llum del nou Codi Penal, en un delicte de desobediència en concurs real amb un delicte de malversació, mentre que la presidenta del Parlament Carme Forcadell i els consellers Josep Rull i Joaquim Forn, als quals es va condemnar per sedició, ara només se'ls atribueix un delicte de desobediència, per la qual cosa es considera extingida la seva condemna d'inhabilitació. També considera extingida la inhabilitació de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, per considerar que ja han acomplert la inhabilitació corresponent al seu delicte de desordres públics.