Tres anotacions sobre les portades d’avui. La primera és constatar la por, el recel, el respecte de gairebé tots els diaris pel relleu de Pablo Iglesias, la ministra de Treball, Yolanda Díaz. Destaquen amb molt èmfasi que hagi estat nomenada vicepresidenta tercera i no segona com ho era Iglesias. Fins i tot sembla que les portades emetin un llarg i feixuc sospir d’alleujament a través dels títols. Especialment els que remarquen que la ministra d’Economia, Nadia Calviño, ha estat promoguda a vicepresidenta segona (abans era la tercera), com si aquesta preferència hagués frustrat in extremis un pla secret de Yolanda Díaz per imposar la dictadura del proletariat, nacionalitzar els mitjans de producció i obligar tots els nens i nenes a afiliar-se a l’Organització de Pioners o al Komsomol.
La foto de les dues a la portada de l'ABC és boníssima, però potser ajuda més a Díaz que a Calviño. Aviam, la veritat és que la vicepresidenta Díaz (sí, milita al PCE) ha arribat a una bona dotzena d’acords amb els empresaris i els sindicats. Potser et sona l’augment fins als 950€ del salari mínim i la llei que transforma els riders d’autònoms en assalariats, aprovada fa pocs dies. Fixa’t que no són només els diaris d’aquests que qualifiquen de “socialcomunista” el govern espanyol. El País diu que Pedro Sánchez “preserva Calviño”, com si l’hagués salvat d’un destí fatal tipus caure en un pou ple de serps verinoses o un xoc de meteorits. La Vanguardia explica que ho ha fet per “assegurar-se el control de l’àrea econòmica”. Ai, buenu. És que perillava “el control de l’àrea econòmica”? El Punt Avui diu que Sánchez “relega Díaz”. Però si l’ha fet vicepresidenta! Pobres diaris, quina angoixa i quin patir.
Segona nota. Només els diaris de Barcelona obren portada amb l’enrenou de la vacuna d’AstraZeneca, mentre que els de Madrid tiren tots per la politiqueria associada a les eleccions a la Comunitat de Madrid i la minicrisi del govern espanyol arran de la dimissió de Pablo Iglesias per presentar-se a les aitals eleccions. Podríem apostar que la vacuna ha estat més tema de conversa entre la ciutadania que la prelació de les vicepresidentes.
No només els diaris de Madrid obren amb trifulgues polítiques. També La Vanguardia. I aquí ve el tercer i últim apunt del dia. Crida l’atenció, últimament, la freqüència amb què el tema principal d’aquest diari és igual o semblant als de la capital d’Espanya. Això no és ni millor ni pitjor. És remarcable, per diferent. Fa uns dies, el conseller delegat del Grupo Godó, Carlos Godó, explicava a un digital especialitzat que el 70% de l’audiència de la versió digital de La Vanguardia ve de fora de Catalunya: Nosotros somos nacionales porque tenemos un 30% de nuestro tráfico [lectors, en l’argot dels digitals] en Cataluña y el otro 70% en el resto de España y, por tanto, nos consideramos igual de nacionales como lo pueden ser El País, El Mundo o ABC. Deu ser que a la versió de paper no volen ser menys nacionales.
