De les portades d’avui impressionen força les fotografies del Papa Francesc a l’Iraq. Fins i tot l’ABC, el tabloide monàrquic, l’ha preferit a la imatge de Felip VI posant-se la medalla per la feina d’altres a la SEAT. Fer passar algú per davant del Rei espanyol és una decisió inaudita, o gairebé inaudita, en la història més que centenària del diari madrileny. El tema el tenen també en primera pàgina l’Ara, La Razón o El Mundo. L’estampa impressiona perquè Francesc, que té 80 anys i una mala salut de ferro, fa una demostració de valentia que donarà esperança als cristians que encara viuen a la regió —hi són des del segle I d.C.—, sotmesos a persecucions i mort. Des del 2003, la xifra de cristians ha passat d’1,4 milions a 250.000.
En un comentari interessant, en Luis Luque diu que Francesc torna físicament la visita que Abraham, nascut en el que ara és l’Iraq, ha estat fent contínuament a Occident els últims dos mil·lennis a través del judaisme i del cristianisme, dels que el patriarca n’és protagonista essencial. És el primer sant pare que viatja a l’antiga Mesopotàmia. No és un viatge plaent a un país amic amb un govern proper. Una mostra n’és l'església de la Puríssima Concepció de Qaraqosh, al sud de Mòssul, que els terroristes d’Estat Islàmic van cremar i enderrocar. Francesc se la trobarà més o menys arranjada, segons mossèn Ammar Yako, el rector, que ha explicat a The Economist que no ha rebut cap suport del govern iraquià. Els fons per la reconstrucció provenen de grups catòlics d’Occident. Aquest és l'ambient que encara Francesc, que no s’ha estat de denunciar la discriminació dels cristians davant les autoritats iraquianes.
Contrasta aquest viatge audaç a l’Iraq amb el pas del Rei per la fàbrica de SEAT a Martorell, que és l’altra imatge de les portades del dia. És un viatge fugaç, cuirassat, a recer de qualsevol contacte amb el país. No falten els texts ensucrats per parlar-ne, com el d’El País: “El govern empara a Felip VI”. Ui sí. La Vanguardia i el trio de la benzina —aquests amb característica indignació— destaquen l’absència de la Generalitat en l’acte. Tot plegat explica moltes coses. Si el govern espanyol volia tenir tot el protagonisme de l’acte —on s’ha anunciat que Volkswagen fabricarà cotxes elèctrics a la planta i el projecte d’una fàbrica de bateries—, el Rei els va de meravella, atés que la seva presència és, avui per avui, incompatible amb la del Govern. Potser per algun motiu raonable que els lectors d’aquests diaris mai sabran perquè aquests diaris mai es preocupen d’explicar-los-hi.
