És gran l’emprenyamenta de la dreta mediàtica amb la imminència de l’acord d’investidura entre Junts i el PSOE. Només a La Razón anomenen “pròfug” Carles Puigdemont als títols de dues columnes d’opinió —Carmen Morodo, directora adjunta de la cosa, i Vicente Vallès, director del telenotícies vespre d’Antena 3—. El director del diari, Paco Marhuenda, parla del “fugit Judes Puigdemont”. Morodo qualifica “d’estafador” Pedro Sánchez i un altre columnista, Alfredo Semprún, “d’enginyer ferroviari”. El mateix diari, del Grupo Planeta, obre aquest dilluns amb una enquesta que atorga majoria absoluta a la coalició PP-Vox… si agafes les xifres més elevades de la forquilla de resultats. És un pronòstic que cau dins del marge d’error, o sigui que el títol del diari també podria ser el contrari.
En qualsevol cas, altres enquestes confirmen que les negociacions amb els indepes passen factura electoral als socialistes. El Baròmetre d’El País indica que el PP puja una mica i el PSOE baixa una mica, sense canviar la correlació de forces. A l’ABC deien aquest diumenge que, si es repetissin ara les eleccions, “el bloc d’investidura de Feijóo” (l’eufemisme que fan servir per no esmentar els ultres de Vox) sumaria 176 escons, exactament la majoria absoluta. La d’El Mundo, en canvi, dona un empat a 175 escons entre l’aplec PP-Vox i l’aplec PSOE-Sumar i companyia. És com el miracle de la CUP, aquell empat a 1.515 vots a l'assemblea de Sabadell que havia de decidir si Artur Mas seria president de la Generalitat. Quina bona època per estar viu.
Mentre els diaris del Trio de la Benzina s’esforcen per minar l’acord d’investidura per terra, mar i aire, La Vanguardia i El País fa gairebé una setmana que fan variants del mateix títol de portada: l’acord és aquí mateix, arriba demà, aquesta setmana, un d’aquests dies, etcètera. Amb l’aigua que baixa per les seves portades i les columnes del seu kommentariat, bé es pot dir que de l’acord en tenen més ganes aquest parell de diaris que no pas els dos partits que el negocien. L’Ara no s’ha repetit tant en portada, però últimament és part d'aquest mateix equip d’impacients. Si depengués d’ells, ja estaria signat el pacte i convocada la sessió d’investidura.
Aquesta santa casa ha explicat aquest diumenge al vespre que les converses es van aturar fins que el PSOE no ha acceptat d'abordar a la llei de l'amnistia la persecució judicial d’independentistes en causes no directament relacionades amb l’1-O. És a dir, les causes considerades lawfare, un concepte de mitjans dels anys setanta del segle passat que suma law (llei, en anglès) i warfare (les activitats pròpies de la guerra) i descriu l’ús a mida de la llei i la justícia com a arma política. A Junts consideren lawfare processos tan diferents com els seguits contra l’exconseller d’Interior, Miquel Buch, o la presidenta del Parlament, Laura Borràs, entre d'altres, i a ERC casos com els informes fantàstics de la Guàrdia Civil que impliquen Marta Rovira, la seva secretària general, en l’organització i comandament de Tsunami Democràtic. El Punt Avui és el diari que ho explica més clarament als baixos de la seva portada.
