Quin èxit, el del pacte entre el PSOE i Sumar. La foto de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz surt a totes les portades dels diaris impresos de Barcelona i Madrid. Només El Punt Avui no la té com a imatge principal. Se'n poden remarcar alguns matisos —del tot opinables, és clar—. El País transmet la sensació que es reeditarà l’artefacte polític que va donar suport a l’anomenat govern més progressista de la història i que la Moncloa ja és al sac i ben lligada. La Vanguardia, en canvi, refreda una mica l’entusiasme. Diu que el “pacte social” signat pels dos socis “encara no té la majoria” i puntualitza, en un subtítol, que disgusta les patronals, ERC i el PNB. És clar que uns quants punts de l’acord xoquen ideològicament amb el diari dels Godó —la reducció de la jornada laboral, per exemple—, però també és veritat que al PSOE i Sumar encara els manquen vots per bastir una majoria al Congrés i no sobra gens indicar-ho. El Punt Avui sembla que també va en aquesta línia amb el títol “Acord supeditat”, que fa estrany de llegir perquè li falten verb i predicat. També l’Ara, que sí que ho especifica en afegir-hi “…a l'espera de l’independentisme”.
El títol del dia sobre aquest afer és el d’El Mundo, però. És genial: “Sánchez i Díaz pacten disparar la pressió fiscal i treballar menys”. Qui els pot dir que no? Pots queixar-te del “disparar”, que potser és massa: hi haurà a qui li semblarà que encara els apugen poc, els impostos. Tot això de la portadologia és volàtil i discutible, ja s’ha comentat sovint per aquí, però és millor aquest del “pacten treballar menys” que no pas el títol principal, on el tabloide ultra ganyola que Puigdemont “exigeix la ‘nació catalana’”, que té de novetat el mateix que el retrocés del delta de l’Ebre: cap. Només una paranoia nacionalista molt boscana i obcecada justifica haver deixat perdre una obertura tan mordaç i amb tanta mala bava com la del “Sánchez i Díaz pacten treballar menys”. No hi ha dret. El Mundo original, el dels inicis, que no era tan sorrut i s’ho agafava tot amb un gra de sal, hauria aprofitat l’avinentesa amb més profit. En fi. Amiga, date cuenta: ¡España se rompe!
Una altra peça que val la pena assenyalar és un subtítol de La Vanguardia on, sota l’epígraf “Medi ambient” sembla que es lamenta de la pretensió de limitar els vols si el trajecte no és gaire llarg i el cobreix el tren. “El pont aeri, en perill”, diu el diari. Sembla que, de bon rotllo, se’n rigui d’ell mateix, que és com el diari oficial de les “elits catalanes […] coordinades al fòrum Pont Aeri (un nom ridícul que em fa venir a la memòria fileres de corbates i ulls lleganyosos encaixonats en un monopoli estatal amb ales)”, com en va dir en Carles Boix fa molts anys, que el va descriure com un aplec de “cínics [que] només esperen mantenir la seva maquinària privada d'intermediació de favors entre la província i el centre [i] socis més honestos o idealistes emmirallats en l'exemple dels seus rebesavis, que van obtenir l'aranzel a cop de viatge de ferrocarril”. Potser sí que ho és, una humorada del diari, un cop amagat.
