La Vanguardia i El Mundo fan la mateixa interpretació de la confusa resposta de Pedro Sánchez a la pregunta del periodista de TVE de si participarà en la taula de diàleg i negociació entre el Govern i el govern espanyol. Un i altre diari coincideixen a dir que Sánchez acudirà a Barcelona aquest dimecres com a deferència als aliats d’ERC (aliats de Sánchez, s'entén). És una manera tan simpàtica com qualsevol de fugir d’estudi perquè, com a gest de debò als republicans, podia haver enredat menys l’ampliació del Prat, per exemple. Les portades de la premsa impresa de Barcelona i de Madrid no saben encara si la participació consistirà a presidir la taula o ser-hi com el membre de major rang de la delegació, diguem-ne espanyola, o si saludarà abans el president Aragonès i marxarà, o què. Cada diari interpreta l’anunci vague de Sánchez com millor li sembla o més ràbia li fa. El Periódico i El Mundo diuen que “presidirà” la mesa. La Vanguardia i La Razón, que hi “assistirà” i aquest últim diari aprofita l’avinentesa per inventar-se una revolta en contra (una altra) del PP, del PSOE i d’aquests ens mitològics anomenats “barons autonòmics” (qui deuen ser?). El País s’estima més dir al títol que “hi anirà” i al text que “encapçalarà la delegació del govern central”. L’Ara, més llest, diu que es trobarà amb Aragonès i, en un subtítol, que no queda clar si s’asseurà a treballar amb els seus ministres i els delegats de la Generalitat.
Sánchez ha saltat d’amagar la boleta de si farà acte de presència a Barcelona a deixar en l’aire quin serà el seu grau de compromís amb la mesa. Els ministres que ha triat per acompanyar-lo són tots de segona i tercera fila institucional i política fora del de Presidència —potser això és senyal que no s’hi vol quedar i deixa al seu escuder polític al capdavant de la delegació. El president espanyol també ha dit que cal parlar dels afers on “ens podem entendre”, en al·lusió a aquelles llistes creixents de greuges dels temps dels presidents Mas, Puigdemont o Torra, dels que se n’ocupen altres instàncies bilaterals. Una miqueta ja ho diu El Punt Avui al seu títol contundent. El trio de la benzina —i la resta també— ha perdut una magnífica oportunitat per a dir que no cal patir, que Sánchez ha fet d’aquesta taula un tigre de paper, sense dents, urpes ni cua.
També té gràcia el gran cas que fan els diaris al pla per amortir la clatellada colossal de la factura de la llum. El País i El Periódico els que més. Sembla que a Sánchez li ha anat bé això de fer-se el Robin Hood que arrabassa beneficis a les pèrfides elèctriques (“s’ho poden permetre”) per repartir-los entre la gent. Les explicacions que ha donat a l’entrevista han estat un xic confuses i ell mateix semblava que no havia memoritzat gaire bé el que li havien explicat: va repetir la cantarella dels beneficis desorbitats, dels preus internacionals incontrolables, de la intervenció en la tarifa del gas i se li van escapar algunes incoherències, com anomenar “una font d’energia” al CO2. Mentre parlava de “retallar beneficis” a les elèctriques i de més rebaixes fiscals, s’ha sabut que caldrà refer tot un seguit de regulacions per temperar la cavalcada del preu de la llum. No hi ha ni un diari que digui que de tot això n’és responsable el mateix govern espanyol, que en regular la nova tarifa elèctrica no va pensar en les conseqüències i ara ha de posar tot de pegats i perdre 1.400 milions de recaptació fiscal per rebaixar la factura un 15%. El negoci de Robert i les cabres.
