Oriol Junqueras és la fotografia de totes les portades impreses d’aquest divendres, en unes imatges que ha fet circular el PSC i on se’l veu encaixant la mà amb Félix Bolaños, ministre espanyol de la Presidència i principal operador polític de Pedro Sánchez. És el seu dia i el d’Esquerra Republicana, encara que no ha fet el ple de títols, perquè Carles Puigdemont i Junts li han robat els d’El País i El Periódico, a més de la meitat del de La Vanguardia. El Punt Avui el dedica a Rodalies i tampoc no suma, diguem-ne directament, al marcador de la partida mediàtica que juguen les dues grans forces catalanes soi-disant independentistes. L’efecte que fa és que els de Puigdemont busquen remuntar a les portades de paper el dissabte o el diumenge i aquest divendres s’han conformat a fer una mica d’aixafaguitarres d’ERC i perjudicar el PSOE a la premsa un dia més. El Mundo, l’Ara i La Razón han premiat aquesta penúltima maniobra de Junts amb foto en portada.
L’ABC gasta tota la pólvora en dir que “Sánchez cedeix en tot”. Quan arribi l’acord amb Junts al món paral·lel del tabloide monàrquic, al president del govern espanyol ja no li quedarà res més per cedir i llavors, com titularan?, què diran? Fa curiositat i tot. La Razón ha fet un clàssic de la manipulació que consisteix a presentar un acord ordinari, relativament compromès, com si fos la venda d’Espanya al mal absolut per quatre cèntims. Diu que Sánchez “compra la investidura” amb 15.000 milions (una part del deute de la Generalitat a l’Estat) i una part de Rodalies. Han hagut de triar aquests dos acords i deixar pel subtítol l’amnistia —uf, ja se n’ha parlat molt— perquè al títol principal no hi cabien els tres conceptes. En fi. Si pots posar “compra”, que fa mal, per què has de posar “acorda” o “pacta”, que només són la veritat?
El Mundo fa la mateixa trampa, però escalfada en un reactor nuclear i parla de “privilegis milionaris” per a ERC que “agreugen” (ofenen) les altres autonomies. Té molta gràcia un subtítol on diu que presidents autonòmics del PP i del PSOE es queixen que “allò que no paguen ells [Catalunya] ho paguem tots”. És una nova demostració i prova d’aquella frase bíblica que de la boca dels rucs i dels nens prové la veritat, en aquest cas que Catalunya i els catalans no són part del “tots”, malgrat que figuren entre qui més contribueixen a la hisenda espanyola. Res que no sabessis. També és una prova de la ignorància o mala fe del diari, perquè el deute perdonat es devia al Fons de Liquiditat Autonòmica, pel qual l’Estat deixava a Catalunya els diners provinents dels impostos satisfets per la mateixa Catalunya a canvi d’un bon interès. Més encara, l’acord indica expressament que beneficiarà també les altres comunitats autònomes, incloses les del PP.
