No gran cosa a les portades d’avui. La d’El Periódico prometia perquè parla d'una conxorxa d’entitats econòmiques que volen “salvar inversions”, com l’ampliació de l’aeroport del Prat, o motivar l’Estat espanyol que es gasti efectivament el que compromet als pressupostos —el 2021, les inversions no executades a Catalunya són més del 60% de les pressupostades. Explica el diari que mouen l’operació ens com la Cambra de Comerç de Barcelona, la patronal sobiranista FemCat, Fira de Barcelona, el RACC, Barcelona Global, etcètera. Són institucions benemèrites que apleguen bons noms i millors intencions, però que fins ara han demostrat una capacitat d’anar plegades tendent a zero i una eficàcia per a pressionar al govern espanyol tendent a zero. Ara que no s’ofengui ningú. Està molt bé muntar dinars i trobades, conjurar-se per aplaudir al Rei d’Espanya i publicar tones d’informes, estudis i propostes. Però, fets són fets, l’última operació d’envergadura d'aquest món, allò que abans s’anomenava reverencialment i admirativa “la burgesia catalana”, fou l’acte de l’IESE del març del 2007 on es va reclamar la gestió autònoma del Prat i la seva posada a punt com a plataforma intercontinental. Hi havia en aquell acte, a més dels lobis, clubs i salotti buoni abans esmentats, 860 empreses, tots els pesos pesants i mitjans de l’economia productiva del país. No va passar res ni es va moure gens l’agulla de l’interés de l’Estat espanyol i dels seus aparells pel Prat i menys encara per Rodalies, el Port del Barcelona o el corredor mediterrani.

Quinze anys després, tot està pitjor. Què pot aconseguir una conxorxa d’institucions més o menys ornamentals si no s’hi han implicat les empreses? Ja m’explicaràs. El Periódico, en una informació un xic confusa i sense fonts acreditades —ningú vol donar la cara, són tot “converses” i “trobades”—, diu que tot això tot just arrenca i recorda, per animar els esperits, que la Copa de l’Amèrica de vela se celebrarà a Barcelona, que estem malament però anem bé i tal pasqual. Ves. Tal vegada val la pena no perdre l’esperança, encara que els precedents són ben galdosos. Si no va bé, sempre pots culpar als independentistes o a la mateixa Catalunya, “un teixit social, econòmic i polític complex, en el marc d'un territori densament poblat, que frena i dificulta el desenvolupament de les obres públiques”, com deia l’altre dia La Vanguardia en un editorial. Del resultat de tot plegat se’n va dir primer “desafecció” i d’aquí va venir el referèndum de l’1-O, que fa aparèixer aquesta conxorxa com una actualització del Memorial de Greuges del 1885. Del que tenim des de l’octubre del 2017 ja te’n recordes i/o ho pateixes. Esperem que aquest aplec d’institucions tindrà en compte el valor de la seva representació —ningú no els ha votat— i l’existència de les institucions polítiques catalanes, que sí que tenen el mandat democràtic. Sort i encerts als pròcers que promouen aquesta “aliança sobre assumptes bàsics de país”, com en diu el diari.

El Periódico
El Periódico
La Vanguardia
La Vanguardia
El Punt Avui
El Punt Avui
Ara
Ara
El País
El País
El Mundo
El Mundo
ABC
ABC
La Razón
La Razón