Set dels dotze investigats per terrorisme en el cas Tsunami Democràtic han decidit d'exiliar-se. L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) proposa anul·lar la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), del juliol del 2022, que va negar l'escó als eurodiputats per Junts Carles Puigdemont i Toni Comín. Aquests dos fets, que apareixen —petits o grans— a les portades de gairebé tots els diaris que aquí es comenten, no parlen bé de la justícia espanyola ni de la impressió general entre la ciutadania espanyola, que considera culpables d’algun delicte els líders del procés. Pot ser que aquesta nova onada d’exiliats, com diu l’ABC, sigui una nova estratègia de l’independentisme per “internacionalitzar el procés” i pintar de lleig l’actuació dels jutges espanyols i de l’anomenat deep state. El Mundo diu que els nous exiliats es malfien de l’actitud de justícia espanyola contra la imminent amnistia, com volent dir que marxen perquè saben que són culpables, en aplicació d’aquell argument de la mentalitat autoritària: si no has fet res dolent, no tens res a témer. La Vanguardia, que, com sempre, no vol complicar-se la vida, no esmenta cap dels dos fets en portada, no sigui que el diari es vegi obligat a acceptar que alguna cosa no rutlla.
En fi. Aquests diaris, en comptes de qüestionar-se la feina del Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional o el Tribunal de Comptes —i els cossos i forces de seguretat espanyols que els fan de braç executor—, tornen a prendre per culpable, per defecte, a tota quanta persona estigui connectada amb el procés. Si, com d’habitud, el TJUE accepta les tesis de l’advocat general, els agafarà un atac de feridura i s’hauran de menjar amb patates la seva bel·ligerància contra el moviment independentista. Podrien guardar-se l’esquena una mica, almenys fins que el tribunal europeu decideixi sobre el cas de la immunitat de Puigdemont i Comin i els altres que queden pendents —tot pinta que els jutges europeus esperaran si s’aprova l’amnistia per estalviar-se una sentència que serveixi de precedent.
La portada d’El Mundo continua l’escampall de sospites contra Arnaldo Otegi, el líder d’EH Bildu, partit que els sondejos pronostiquen com a guanyador de les eleccions al Parlament basc. Fins que no se sàpiguen els resultats, res, esclar. El Trio de la Benzina, però, no perd oportunitat de ressuscitar el fantasma d’ETA per tacar al partit abertzale, sigui per evitar que acabi el més votat, sigui per fer-lo no-pactable per al PSOE o—si aquest pacte es produís— per poder acusar-lo de connivència amb el terrorisme, un terrorisme desaparegut des del 2010. Una altra manera de provocar aquesta impressió és la de l’ABC, recordant amb reportatges ploricons casos antics de terrorisme que no s’han pogut resoldre o mostrant gent que encara té viu el trauma personal dels atemptats. És curiós que quan el mateix trauma afecta familiars de represaliats —assassinats inclosos— pel franquisme, ni aquest diari ni els seus col·legues adoptin la mateixa actitud, fet que demostra que són més falsos que un duro sevillà i que el sentimentalisme que gasten amb les víctimes del terrorisme només és una altra manipulació al servei del seu partidisme.
