És 8 de març, Dia de la Dona. Per celebrar-ho, els diaris pintem de color porpra, morat, lila o malva la capçalera o alguna peça fixa del disseny que destaqui el compromís de la marca amb la diada i que la manifestació exterior d’aquestes variacions formals, aquesta pirotècnia gràfica, confirmi que s’han produït canvis de fons i una moguda interior de substància de cara a les dones, etcètera. El dijous tornarem als colors de sempre, amb l’esperança que els propòsits públicament formulats amb una coloraina esdevindran comportaments, actituds i polítiques de cada dia i no una altra prova que només som feministes per un dia i tot és una comèdia. De fet, només els diaris catalans es presenten amb vestits acolorits. Aquí també es produeix un fet diferencial: els de Madrid no han modificat gens el seu aspecte, mentre que als diaris que s’editen a Barcelona els falta espai en portada per imprimir l’esclat variat i generós de colors propra, morat, lila i malva.
El tema del dia, a parer de la majoria de portades de paper, és la baralla institucional i política entre socis del govern espanyol a propòsit de la reforma de l‘anomenada llei del “només sí és sí”, promoguda per la ministra d’Igualtat, la podemita Irene Montero. El PSOE va tirar endavant la reforma amb els vots del PP, Cs, PNB, PDeCAT i grups provincials. És curiós com cap diari titula per la reforma en sí —què s’ha canviat, què s’ha tret, què s’ha deixat estar. És un contrast peculiar. Podria ser qualsevol altra llei discutida —qualsevol de les que ara entraran al Congrés espanyol: la llei trans, la del benestar animal, la reforma de la “llei mordassa”… El Trio de la Benzina va a la seva: degrada el govern socialcomunista tant com pot, de la manera que sigui, peti qui peti.
La resta de diaris ho presenta com una divisió entre els partits del govern espanyol. No és una fractura, ve a dir El País,—sempre tan curós amb l’actual alineació de La Moncloa. Un “xoc total”, segons La Razón. “Tensió màxima” en diu El Mundo. Són tot noms com de pel·lícules de Steven Seagal, aquell judoca tan forçut com inexpressiu que salva el món de tants perills gràcies a la seva capacitat destructiva de persones i coses. L’ABC fins i tot titula per l’acusació de la portaveu del PSOE a la ministra Montero: “impresentable”. L’Ara fa una tertulianada com és no parlar de la cosa concreta sinó de principis universals i titula “Feminismes enfrontats” sota una foto d’Irene Montero, sola, al banc del govern del Congrés. La Vanguardia es manté fidel al seu tema i primícia, la investigació de l'operació Catalunya.
En fi. Algun context servia, per molt que se n’hagi parlat. El balanç de la llei del “només sí és sí” és descoratjador. En aplicació de la llei, els tribunals han acordat 721 reduccions de pena a agressors sexuals i 74 excarceracions, segons les dades del Consell General del Poder Judicial recollides fins al dia 1 de març. Als agressors excarcerats i les reduccions de condemnes cal sumar les víctimes novament ultratjades, les dones més insegures, els jutges enfadats i una gran baralla política i mediàtica. Tot plegat a les envistes d’un cicle electoral llarg que va de maig a desembre, de manera que la campanya ja ha començat. És per això que es reforma la llei i almenys una part d’aquest entorn polític mereixia ser als titulars aquest dimecres, que és el dia que tocava, per molt que s’hagin fet pàgines i pàgines en dies previs sobre aquesta qüestió.
