Les protestes dels pagesos és el tema que mana a totes les portades, sigui pel que fa al títol principal o perquè és la foto destacada. L’emblema principal de la revolta és la tractorada a Barcelona. Impressionava veure els tractors ocupant la Diagonal, la Gran Via, la Meridiana. No només perquè eren dos mil —són molts vehicles— sinó també pels comentaris i el posat de molts vianants, que se’n feien creus de la complexitat i la bellesa d’aquestes màquines. L’imaginari de tractor de l’urbanita és cap o bé una baluerna de rodes metàl·liques, descoberta i sorollosa, un estri primitiu, rovellat i grinyolant, menat per un senyor pelut i colrat, renegaire i murri, camisa de quadres sobre els texans i gorra d’alguna marca de pinso o de lubricant. Al costat d’un tractor actual, esclata el cap: formes aerodinàmiques, colors lluents de competició, cabines equipades com una nau espacial, màquines de precisió programables, guiades per GPS i una app, amb tot de terminals, connectors i preses de força. Fins i tot els petits tractors vinyers semblen robots amb rodes. Molts s’han adonat que si l’agricultura i la ramaderia contemporànies demanen tecnologia d’aquesta mena —i si ho sabessin tot caurien de cul— vol dir que els pagesos practiquen un art antic i una ciència sofisticada i no són pas uns saltataulells. Ha estat una aparició insòlita, extraordinària, increïble.
L’ABC parla de la tractorada com si es tractés d’una operació terrorista (“El camp amenaça de col·lapsar els centres logístics de les capitals”) i s’escandalitza que els pagesos “distribueixin per Whatsapp el seu pla” per tallar carreteres i autopistes. Pobres. Potser és la inèrcia habitual del tabloide monàrquic de veure-ho tot com una amenaça, com un desordre, com un atemptat. El Mundo adopta un posat semblant però sense caspa ni gomina: “La revolta del camp amenaça les ciutats sense interlocució amb el govern [espanyol]”. Què vol dir aquest títol? No se sap molt bé. Un subtítol informa que les forces de seguretat han detingut dotze persones i n’han identificat més de 2.500. Fa l’efecte que “el camp” —com en diuen els senyorets de l’agricultura i la ramaderia— s’ha emprenyat de franc per tocar els nassos a la gent que viu a la ciutat. La Razón encara en diu alguna cosa, però igual ho presenta en portada com un problema d’ordre públic. Llàstima. Potser no és casual que siguin els diaris d’aquesta línia ideològica els que mostren una sensibilitat tan tolida, malalta i miserable.
