L’enrabiada dels diaris espanyols antigovernamentals és remarcable. La causa de la marraneria és que Pedro Sánchez ha aconseguit tornar a sumar la majoria de la investidura per fer entrar en debat el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). Ni ERC ni Bildu ni el PNB han presentat esmenes a la totalitat i sumen prou vots per rebutjar les que presentarà l’oposició. La conseqüència és que els diaris del Trio de la Benzina s’han afanyat a buscar algun titular de primera pàgina que amagui aquest èxit de la Moncloa, que és, objectivament, la notícia política espanyola d’aquest divendres. El Mundo ni la publica en portada, on exagera la nota amb un tema sensible —les hipoteques— i posa tots els verbs, noms i adjectius a la graella del sensacionalisme: “encarir-se a nivells de la gran crisi” (vol dir la de 2008-2012); “polvoritzar rècords”; “es dispara”; “escalada”; “previsible nou augment”, etcètera. L’apocalipsi. El carnatge. La fi del món.
L’ABC tampoc no ho publica a la seva primera pàgina. S’empesca unes dades de l’Instituto Nacional de Estadística que pinten un panorama fosc per l’economia espanyola, cosa que ja havien avançat els organismes internacionals que es cuiden d’aquestes coses. La Razón honora el seu nom i fa la portada més raonable: explica els bons resultats dels negociadors del govern espanyol i en treu la conseqüència: els PGE tiraran endavant. És l’únic diari del Trio que no enganya als seus lectors, perquè és un engany amagar la notícia més important del dia encara que a la portada no contis cap mentida. És trilerisme periodístic. Bé, si no és un engany és una demostració d’incompetència colossal, cosa que resulta molt difícil de creure perquè la sort dels PGE no és cap secret.
De l’altra banda, els diaris que es miren amb carinyo al govern espanyol se’n riuen per sota del nas. Cadascun destaca la interpretació que més li convé. El País recorda que es manté el bloc de la investidura, una manera de dir al món que es tracta d’un executiu sòlid i ben falcat al Congrés, no d’un “govern il·legítim” on els socis i aliats es barallen cada dia en una subhasta aviam qui es ven Espanya més barata. La Vanguardia remarca que Pedro Sánchez “exhibeix estabilitat”, un dels conceptes fetitxe d’aquest diari, a l’alçada d’altres en la mateixa línia com “pacte”, “diàleg”, “ponts”, “concòrdia”, "entesa" i etcètera, que són per a la capçalera dels Godó l’equivalent al so de la campana per al gos de Pàvlov, com ja s’ha dit aquí aquelles mil vegades —i perdona la reiteració. El Periódico també insisteix en el seu tòtem particular i ho explica dient que ERC i el govern espanyol mantenen la “sintonia”, la proximitat i el bon rotllo, nocions que alegren el cor i fan ballar l’ànima del diari dels Moll. Tant El Punt Avui com l’Ara no donen gaire importància a l’afer ni s’ho miren amb tant d’entusiasme, però ho tenen en portada.
