El Mundo sembla que baixi d’Arbeca amb aquest títol que es podria repetir sempre i en tot lloc. Les classes mitjanes carreguen el pes de la fiscalitat a qualsevol Estat dels anomenats desenvolupats (econòmicament). El diari ja sap què fa, però, que és castigar el govern espanyol, especialment el PSOE, en sembrar por entre els votants decisius: les classes mitjanes. Tot el cos de títols de la portada, el principal i els subtítols, està ben pensat per apagar l’efecte d’uns Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) més expansius que mai. El que destaca el diari és la “recaptació històrica” via l’impost de la renda (se’ns mengen el present), la rebaixa de les aportacions exemptes als plans de pensions (ens roben el futur) i rebla el clau amb les “concessions” al PNV i ERC, que el seu públic entendrà com una covardia i una traïció i no com el resultat natural de fer política, de transaccionar, de pactar (ens assalten la pàtria). No és que aquest dijous els caps de redacció del diari s’hagin reunit en una sala a les fosques per pactar paraula per paraula la portada. No. Les portades no es conspiren, les portades “surten”. La portada apareix en la intersecció de la cultura del diari i la línia editorial.
El Periódico fa el relat contrari. Al títol hi destaca la “despesa extraordinària”, que fa l’efecte que et regalen alguna cosa. En realitat, els diners dels PGE són els teus diners, però polítics i funcionaris tenen la traça secular de presentar-los com si et fessin un obsequi, un favor, i els periodistes solem caure en el parany. Als subtítols remarca els trets que ofereixen una versió més beneficiosa i optimista dels comptes públics: l’augment del 2% en el salari dels funcionaris i del 3% en les pensions (vot captiu); l’augment de l’impost de societats (recaptarà 400 milionets de no res però fa l’efecte que el govern colla els empresaris dolentots), i el regal de diners al jovent (potser s’estimarien més disposar de millors opcions formatives, laborals i d’habitatge i no d’una paga extra per gastar-se-la en alguns negocis, que és una manera indirecta de subvencionar-los).
Després hi ha el títol de La Razón, que fa un xic de demagògia —però no gaire— a propòsit de dos grans ingressos previstos que poden fallar. El País obre la portada amb uns textos que no entens si no has fet la meitat o més de la carrera d’Economia. Parlen de cuentas expansivas i de ajuste poscovid. Sembla que hagin copiat i enganxat la nota de premsa del Ministeri d’Hisenda sense editar-la. Tranquil. Segur que a casa seva, per sort, els portadistes del diari no fan servir aquestes expressions per explicar els pressupostos a la família.
En fi, hi ha la foto dels nuvis, com insinua El Mundo amb mala bava. És la foto que volia publicar La Moncloa: el passeig del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz. Que bonica i alegroia és la vida del govern de coalició. Els pressupostos són el casament i el resultat joiós és la lluna de mel del PSOE i Podemos. Hi cauen de quatre grapes i publiquen la imatge en portada La Vanguardia, El Mundo i l’ABC. La Razón també, una mica.
