L’única notícia que és a totes les portades d’aquest dijous és l’escorcoll de la seu de la Federació Espanyola de Futbol, la casa de l’expresident Luis Rubiales i una desena més de domicilis per suposades irregularitats en els contractes de la Supercopa d’Espanya amb l’Aràbia Saudita. Hi ha set arrestats i entre ells no hi figura Rubiales perquè fa setmanes que és a la República Dominicana. El jutge investiga presumptes delictes de corrupció en els negocis, administració deslleial i blanqueig de capitals. Un dels contractes en qüestió és el de la RFEF amb Kosmos, l'empresa de la qual és fundador i president l’exfutbolista del Barça, Gerard Piqué, valorat en 264 milions d’euros. La majoria de les portades han triat la foto de l’escorcoll a la federació, excepte El Mundo, que s’ha estimat més publicar la imatge dels agents sortint de la casa de Rubiales. És la mateixa porta des d’on la mare de l’exdirigent va anunciar que començava una vaga de fam arran del cas del petó indesitjat de Rubiales a la futbolista Jenni Hermoso.
Es fa estrany veure el poc relleu que té a les portades la mobilització convocada des de la Unió Europea per rearmar el continent i les propostes del comissionat per a la política exterior de la UE, Josep Borrell, força inaudites fins ara a Europa. El president del Consell, Charles Michel, també ha demanat als estats membres que posin l’economia “en peu de guerra”. Es proposa emetre eurobons per finançar el rearmament i confiscar els interessos generats pels actius russos dins les fronteres de la UE per comprar-li armes a Ucraïna. La setmana passada, el president de França, Emmanuel Macron, i el primer ministre de Polònia, Donald Tusk, recomanaven enviar-los-hi tropes. Diumenge, la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, deia que la guerra és un risc real i proper. Aquest dijous, tant La Vanguardia com El Periódico anuncien entrevistes amb Kaja Kallas, primera ministra d’Estònia, sempre molt combativa contra la invasió d’Ucraïna ordenada per Vladímir Putin. El títol que tria La Vanguardia és fort i eloqüent: “Per evitar la tercera guerra mundial, Rússia ha de perdre”. A El País entrevisten el primer ministre d’Ucraïna, Denys Shmyal, que demana una major implicació europea —no cal enviar soldats encara, afegeix—.
Al costat d’aquest fenomen, qualsevol altra notícia resulta gairebé menor, irrellevant, incloses les informacions sobre el comportament troglodita de l’equip de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que assetja als periodistes que proven d’explicar els delictes fiscals reconeguts per la seva parella. El País obre la portada amb aquest afer. El Mundo també dedica un bon tros a l’expulsió per Rússia de Xavier Colàs, el seu corresponsal a Moscou. L’Ara considera la seva notícia principal el pla del ministeri de Sanitat de rebaixar les guàrdies dels metges de 24 hores a 17. Són casos gruixuts, certament, però potser no tant com les repercussions europees de la guerra a Ucraïna. Potser a Europa ens hem desavesat tant al conflicte bèl·lic —tan freqüent fins al 1945— i no ens ho acabem de creure. És veritat que la credibilitat de molts líders europeus no és gaire reeixida, d’ençà que es van embrancar en guerres a l’Orient Pròxim amb motius fake —com la segona d’Irak, per exemple— o no fan gaire cas a d’altres més actuals —entre Israel i Hamàs a Gaza—. Potser hem perdut capacitat per saber que un conflicte bèl·lic sempre és una amenaça. Fa uns dies, Iúlia Navàlnaia, la vídua d’Alexander Navalni, va anar al Parlament Europeu i va titllar als diputats allí presents “d’avorrits i mancats de creativitat”. Potser també ho són els nostres diaris.
