El nombre de desocupats cau fins a nivells del maig del 2008, abans de l’esclat de la gran recessió, recorda l’Ara. L’ocupació creix amb força fins als 20,8 milions d’espanyols i l’atur és al nivell més baix des del 2008, rebla El País. Catalunya crea el doble de llocs de treball que Madrid i la xifra de catalans amb feina supera per primer cop els 3,71 milions de persones, amb l’hostaleria com a motor del mercat laboral, segons detalla El Periódico. Tot plegat molt bones notícies… que només surten en aquestes tres portades. Una pena. La resta ni ho esmenten, potser perquè pensen que beneficia a l’actual govern espanyol. És una xic surrealista, com si la política anés per una banda i la vida per un altra, sense que s’arribin a tocar.
El Mundo segueix amb el relat “Pedro Sánchez, caca” i gosa titular que més votants del PSOE veuen president a Feijóo que a Sánchez, quan la diferència entre els que pensen això i els que pensen el contrari és d’1,2 punts percentuals, inferior al marge d’error de l’enquesta, del 2,5%. El títol és mentida, doncs, i hauria estat més correcte dir que hi ha un empat. Però què els expliques, a ells, que estan més enllà de la veritat i del respecte per la intel·ligència de la gent.
Igual passa amb La Razón, que del fet que Pedro Sánchez hagi aprovat una llei cada 13 dies en dedueix que és “el president més dèbil” perquè és el cap de govern que ha aprovat menys lleis des del 1978. No té res a veure, per començar perquè en els inicis de la democràcia (o el que sigui) el ritme legislatiu era elevadíssim perquè calia substituir tot de regulacions de la dictadura o perquè, a mesura que ha avançat la integració europea, la legislació depén més dels organismes de la Unió Europea que dels de cada Estat. Si això d’El Mundo i La Razón no són ganes d’enganyar als lectors i mandra per buscar-li les pessigolles de debò a Pedro Sánchez —que les té—, ja em diràs què és.
