Alguna cosa no funciona en de la Llei d’Igualtat Sexual, popularment coneguda com la del “només sí és sí”, si la seva aplicació permet rebaixar d’una plomada les penes de condemnats per abusos sexuals. Hi ha alguna avaria en la competència jurídica i l’habilitat política dels promotors de la llei, que l’han redactada de manera que deixa en mans dels jutges —quins tios— un text legal que els hi permet girar-lo contra els seus mateixos impulsors i beneficiar als delinqüents. Però si penses que la principal preocupació dels diaris —la majoria obre amb la cosa— són les víctimes presents i futures d’agressions i abusos sexuals… torna-hi a pensar. Als diaris els inquieten les repercussions polítiques del desori jurídic i la fallida d’aquella llei és un argument més per castigar l’actual govern espanyol per la banda de Podemos, el costat que els hi fa més ràbia.
Fins i tot La Vanguardia i El País, diaris que es miren la Moncloa amb l’ull dret, no fan l’efecte d’estar gaire còmodes en aquesta tessitura. S’estimarien més que els piquessin l’esquena amb un fuet romà que defensar la part de l’Executiu espanyol promotora de mesures gairebé leninistes, diuen, com l’anomenat impuestazo a bancs i energètiques o l’augment de les cotitzacions socials de què parla El País al títol principal. Aquest diari encara prova de presentar la cosa amb un xic d’esperança (és cosa d’esperar al Suprem; no esguerrem la cohesió del govern…). La Vanguardia va més cara a barraca, sense perdre la cortesania tan típica de la Barcelona benestant: la llei té “una escletxa” (és a dir, que està mal feta, inútils) per la que els dolents s’escapen de la presó i poden tornar a fer mal. És una prova més que en tens prou per desemmascarar i/o enfonsar algú si titules amb els fets adients i n’encertes l’expressió.
Les portades del Trio de la Benzina d’aquest dimecres són una diana de paper al centre de la qual hi ha la ministra d’Igualtat, Irene Montero, de Podemos, parella de Pablo Iglesias. No és sobrera l’última dada perquè explica coses. La relació de l’una i l’altre no queda protegida per la seva condició privada perquè la dreta mediàtica —la impresa i les altres— apunta a Montero però els títols van contra Iglesias, a qui l’hi tenen votada fa anys. La ministra és la promotora de la llei del “només sí és sí”, però Iglesias és clau en l’existència d’aquest govern de socialistes, comunistes, etarres i separatistes, l’Anti-España que tant abominen aquests tres diaris.
El Trio de la Benzina està en sintonia amb la dreta política com la que representa el portaveu del Partido Popular al Senat, Javier Maroto, que en criticar la llei aprofita per aparionar violadors i independentistes perquè es beneficien de reformes legals semblants. La lògica és del tot fallida, esclar, tant com malvada és la mala fe d’associar uns delinqüents especialment abominables —els agressors i abusadors sexuals— amb la dissidència política independentista i posar-la al mateix sac de delictes com la violació. Queda’t tranquil si creus que no es pot ser més malparit. És difícil pensar altra cosa.
