És un ritual. Un cop es nomena un nou govern, els ministres o els consellers desfilen pels diaris en entrevistes on es promet i presenta un futur com no l’hauries imaginat. Aquest diumenge s’endú la palma María Jesús Montero, vicepresidenta quarta i ministra d’Hisenda, que s’anima a lligar l’aprovació de la llei d’amnistia a la millora de les prestacions socials en l’entrevista que li fan a El País. El malabarisme argumental de la vice no només pressuposa que els lectors són uns babaus, sinó també que els mateixos que van votar la investidura, els votaran també els pressupostos, malgrat que hagin dit el contrari.
Jordi Hereu, flamant ministre d’Indústria i Turisme, també va fort i afirma que “crearà les condicions” perquè les empreses que van marxar de Catalunya hi tornin. Té gràcia perquè, d’alguna manera, reconeix que aquestes empreses es van deslocalitzar perquè el govern espanyol va crear “les condicions” perquè marxessin i que ara pot desfer-les. En fi. Hereu afegeix que de l’amnistia també en seran beneficiaris els que ara la critiquen, un raonament que Artur Mas va formular fa cinc dies en una entrevista concedida al programa de RTVE La Noche en 24 Horas.
El nou ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, passa per El Periódico a dir que la quitança del deute autonòmic s’aplicarà a totes les comunitats “sense excepcions”. Torres vol desactivar així un dels arguments que més fan servir les dretes nacionalistes espanyoles (o sigui, totes les dretes espanyoles) i que el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, formula d’una manera molt castissa en una entrevista —una altra— a La Razón: “Sánchez ha pactat que els catalans mengin a banda”, diu. Com ironitza a les xarxes el kommentariat indepe, un dia més desitjant ser com els espanyols diuen que som.
En la mateixa línia creativa, l’ABC obre amb aquest títol: “L’amnistia de Sánchez vulnera l’Estratègia de Seguretat Nacional”, com volent dir que Espanya quedarà indefensa i a mercè dels seus enemics, que són tantíssims i tan poderosos. La cosa va escrita en majúscules i tot. Al subtítol, però, el tabloide monàrquic limita els danys i explica que la mesura “pot deixar impune la ingerència de Putin a Catalunya”. A la portada no explica com pot ser això, però a la vista de la gravetat descendent de la cosa, segurament no es tracta de res seriós.
En fi. Més dies passen, més l’amnistia adquireix característiques de fenomen sobrenatural, de làmpada meravellosa o d’animal mitològic, perquè tant és capaç de produir “el retrobament”, “la pacificació” i “la convivència”, com de millorar les proteccions socials públiques, aconseguir que les empreses tornin a Catalunya i encobrir els tripijocs de Putin. Vistes les propietats taumatúrgiques de l’amnistia, potser seria assenyat aprovar-ne una cada any.
