Les portades dels diaris espanyols, inclòs algun editat a Barcelona, vénen avui furioses, enceses com un bitxo. Fan cara de mal de ventre. Serà que els ha caigut com una puntada a l’estómac la decisió de la presidenta del Tribunal d’Apel·lacions de Sàsser, magistrada Plinia Azzena, de deixar en llibertat a Carles Puigdemont sense cap cautelar. Els quatre diaris de Madrid no tenen més remei que dir-ho al títol principal, esclar. En compensació, es contorsionen per a amagar que el gran derrotat en aquest afer és el Tribunal Suprem, que ja ha fracassat quatre cops en tres països (Bèlgica, Alemanya, Itàlia) en l’intent d’extradir al President exiliat. El magistrat Pablo Llarena ha tornat a fer un paperot. Pitjor encara, al Suprem no l’ha defensat ningú, perquè l’onorevole Azzena no va fer més que seguir la petició de la mateixa fiscal italiana, l’onorevole Gabriella Pintus, que no veia cap raó per no deixar Puigdemont en llibertat. Potser és això el que cou als diaris: que l’acció judicial espanyola sobre l’1-O fa misto cada cop que la valora un tribunal europeu, fins i tot el d’una província insular i desfavorida com Sàsser, de 350.000 habitants. Fora d’Espanya, la justícia espanyola sempre perd. Als diaris deuen pensar que la UE, els governs, les ambaixades, els corresponsals… poden dubtar de la bona fe de la justícia espanyola amb l’independentisme, i qüestionar-se si els que parlen de repressió judicial no tenen un punt. Si a tot això hi sumes l’espectacle habitual dels dos grans partits, PP i PSOE, i de les associacions de jutges i fiscals barallant-se com a gats enmig de Brussel·les perquè fa tres anys que el Poder Judicial i el Tribunal Constitucional no es renoven… No és el que els italians en diuen fare una bella figura.
Plinia Azzena (La Nuova Sardegna)
El Mundo, còmic; El País, ridícul
Les cabrioles de les portades madrilenyes són variades. La d’El Mundo és la més còmica. Resulta que la culpa del fiasco és del… (…badabum-tsss!…) govern espanyol com a responsable de l’Advocacia de l’Estat, a la que el diari acusa —sense proves— d’haver informat erradament a la justícia europea que les euroordres contra Puigdemont i altres quedaven desactivades mentre es resolen les prejudicials formulades per Llarena, etcètera. És que ni llegeixen el seu diari. Ahir el corresponsal a Brussel·les va explicar fil per randa, amb documentació precisa, l’enginyeria jurídica de l’afer. De la informació es dedueix que les possibilitats d’extradir el president eren remotes, entre altres raons, perquè la suspensió de les euroordres és, justament, el motiu pel que el Tribunal General de la UE va refusar el recurs de Puigdemont contra la restricció de la seva immunitat parlamentària. No pateixi que no el detindran, que Espanya ha suspés les euroordres, ve a dir el tribunal.
El País és la més ridícula. Puigdemont és lliure peeeeeerò “haurà de tornar al jutjat sard a l’octubre”, com si fos una gran llosa que recau sobre el huido a Bélgica. Doncs no. No haurà de tornar perquè l’onorevole Azzena diu en la interlocutòria que pot declarar telemàticament des d’on vulgui i que si no es presenta, arxivarà el cas. Ja veus. Potser no l’han llegit, no llegeixen el que els desagrada o han perdut el full on la jutgessa ho explica. Vés a saber. L’ABC fa el mateix, com volent fer veure que Puigdemont és lliure peeeeeerò encara té un procediment pendent a Itàlia. Diguem que no volien donar un disgust als lectors, encara que sigui a costa d’enganyar-los. La Razón toca el violí al títol i parla del “laberint judicial”, que ve a ser com “deixem-ho, és molt complicat i prendrem mal”. Fa l’efecte que té ganes de girar full i deixar-ho córrer.
Les portades de Barcelona
La primera d’El Punt Avui té un to entre festiu i burleta i hi suquen pa amb el Tutto bene! del títol. L’Ara és més sobri, amb un deix de satisfacció. La Vanguardia si fa no fa amb un punt de fredor. Coneixent-li l’antipatia per Puigdemont, sembla que aquest “…i podrà tornar a Bèlgica” del títol sigui un senyal del desig contingut de dir “no en surtis més i deixa d’emprenyar” —perquè l’home pot tornar a Bèlgica o anar on vulgui, fora d’Espanya, que en aquest cas no respecta la llei. La portada més trista és la d’El Periódico, que presenta la justícia espanyola “lliurant una altra batalla amb Puigdemont”, com si el cas seguís viu i com volent vestir d’herois Llarena i el Suprem. Quina batalla? Al·ludeix a la citació per l’octubre a L’Alguer? Ja són ganes d’enredar la gent. Hauria estat més fàcil dir que la justícia espanyola ha tornat a perdre la batalla, com el mateix diari explica molt bé als subtítols, que contradiuen el títol principal. Alerta, que contorsions com aquesta de la “batalla” et poden trencar la columna vertebral.
En fi. El problema és dels mateixos diaris. En Lluís Bou —inclinem els nostres caps— ho retrata en aquesta peça, on diu: “Sempre tendeix a repetir-se el mateix esquema: detenció, eufòria desbocada a Madrid, revés judicial, i derrota política”. Ben explicat, Lluís.
