La premsa espanyola ha reaccionat amb desolació i ràbia per com ha anat la detenció i posterior sortida en llibertat del president a l'exili, Carles Puigdemont, perquè ha resultat infructuós l'intent de propiciar una extradició des d'Itàlia. L'aposta, en la qual segons algunes fonts hi ha estat implicat el govern espanyol a través del ministeri de l'Interior, ha resultat sonorament fallida.
Les mostres de desolació són visibles en diverses notícies i articles. La periodista Lucía Mendez ha publicat a El Mundo un article titulat "Malson Puigdemont", on ja prefigura la desfeta. "L'alegria dura poc a la casa del pobre. La qüestió catalana torna amb tota la seva devastació política a sobre. Puigdemont ressuscita d'entre les boires de Brussel·les. Just en el millor moment per als qui enyoren una mica de calma", assenyala. "A Sardenya s'ha trencat el marc tan laboriosament elaborat per Pedro Sánchez. Puigdemont ha tornat del món de les ombres de Brussel·les precisament a Sardenya, on l'herència de la cultura catalana de diversos segles és visible des que el viatger posa el peu a l'aeroport de L'Alguer", afegeix.
"Puigdemont ressuscita amb capacitat per revitalitzar els que busquen un segon xoc frontal amb l'Estat, i que sigui el que Déu vulgui. Amb possibilitats certes per amargar l'existència dels qui enyoren la calma i l'assossec. Ja és casualitat que ho faci en un lloc tan emblemàtic com l'Alguer, on es parla català. Ja és casualitat que aparegui precisament en aquest moment, i no en qualsevol altre. Passi el que passi -sigui lliurat a Espanya o posat en llibertat-, Puigdemont gaudirà de moments de glòria", reconeix.
El diari El Confidencial ha publicat un article del periodista José Antonio Zarzalejos, on intenta descarregar la pressió en el president espanyol, Pedro Sánchez. "El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va comprometre de manera solemne a portar Puigdemont a Espanya perquè respongués a la Justícia. Ho va fer el 5 de novembre del 2019, poc abans de les últimes eleccions generals. Va formular un compromís d'Estat, va establir un objectiu de superioritat democràtica i va garantir la igualtat davant la llei. I, sobretot, va pretendre arrelar la idea que l'Estat no abaixava els braços davant el desafiament del polític català. Ni a Sánchez ni al govern espanyol correspon la gestió de l'extradició, però sí la política exterior, el treball permanent de refutar el discurs separatista de Puigdemont, la tasca de propiciar el seu aïllament a la Unió Europea i l'obligació d'avantposar les qüestions de principi sobre les aliances de conjuntura que els permeten -si bé amb difícils equilibris parlamentaris- mantenir-se al poder", ha indicat.
La Razón ha recollit la frase de Puigdemont quan ha sortit de la presó de Sàsser, que ha sonat com un tro a Madrid: "Espanya mai no per l'oportunitat per fer el ridícul", ha indicat.
També ha reconegut que Puigdemont podrà tornar amb tota llibertat a Brussel·les, lliure i sense mesures cautelars, tot al contrari del que deia el Tribunal Suprem.
I el diari Abc ha publicat un article encès contra la concentració que s'ha celebrat a l'avinguda Diagonal de Barcelona, escrit per José F. Peláez. "Junts canten 'Bella Ciao', aquesta cançó dels partisans antifeixistes italians, que és com si en una manifa de Colón s'abracessin tots cantant alguna d'Ismael Serrano. "Papa, explica'm una altra vegada aquesta història tan bonica de txekes i comunistes". Tots dos es miren i somriuen quan, en un gir brillant i creatiu, el missioner canvia la lletra, improvisant un 'catalano' on havia de dir 'italià'. Són coses d'indepes, humor nacionalista en què la Pilar respon ampliant el somriure, com aprovant el cop d'enginy i el twist de talent del catequista. I segueix picant de mans asincopades, tardorenques, palmes que somien amb cops d'estat i presidents pròfugs", ha deixat anar.