Han passat 80 anys des que, el 6 d’agost de 1945, el bombarder Boeing B-29 Superfortress de l’exèrcit dels Estats Units, batejat com Enola Gay (el nom de la mare del pilot) va llançar la primera bomba atòmica de la història sobre Hiroshima (Japó). Aquell llançament —i el de tres dies després sobre Nagasaki— va accelerar el final de la Segona Guerra Mundial, després de la rendició incondicional i la capitulació de l’Imperi japonès, però va marcar un abans i un després en la història del món, i va inaugurar l’era nuclear que, malgrat el pas del temps, encara suposa una amenaça que aombra el present i el futur de la humanitat. Malgrat que han passat vuit dècades d’aquell dia, el planeta viu sota el risc constant de les armes nuclears: la seva mera existència planteja una amenaça global sense precedents, perquè un possible ús, accidental o deliberat, podria ocasionar una catàstrofe per a la civilització. I la commemoració de la tragèdia d’Hiroshima, on van morir a l’instant més de 70.000 persones i molts centenars de milers més per les ferides i l’exposició a la radiació, arriba en un moment especialment convuls de la geopolítica mundial i un context internacional de gran tensió i conflictes, com la guerra d’Ucraïna, la guerra de Gaza i l’arribada de Donald Trump a la presidència dels EUA, la principal potència nuclear del món.
Les principals portades d’aquest dimecres ens recorden la tragèdia viscuda fa vuit dècades amb imatges en blanc i negre i fan ressò "de l’horror atòmic d’Hiroshima, 80 anys després", com destaca El País, o La Vanguardia, que afirma que "el Japó commemora els 80 anys d’Hiroshima en ple rearmament històric", i també El Periódico, que posa el focus del tema del dia en què "el Japó vira cap al militarisme 80 anys després de la bomba d’Hiroshima" en un context en què el món es llança "a una nova cursa nuclear".
El retorn de Trump a la Casa Blanca ha elevat la tensió de la retòrica nuclear en els darrers temps. La seva recent decisió d’enviar dos submarins nuclears "a zones apropiades" properes a Rússia que va esbombar com a resposta a les declaracions de l’expresident Dmitri Medvédev —que va afirmar que la guerra nuclear estava més a prop pels ultimàtums que llença el president nord-americà—, va tenir una doble resposta del Kremlin. Primer, va advertir que "en una guerra nuclear no hi ha guanyadors" i hores després va anunciar que abandonava la moratòria nuclear sobre míssils de mitjà i curt abast i que reactiva el seu arsenal. Actualment, hi ha nou països que tenen aquesta arma de destrucció massiva —els EUA, Rússia, la Xina, França, el Regne Unit, l’Índia, el Pakistan, Israel i Corea del Nord— i es calcula que aquestes potències nuclears concentren més de 12.000 ogives en tot el món, però en els darrers mesos la bomba nuclear que persegueix l’Iran ha provocat l’enfrontament dels Estats Units i d’Israel contra les instal·lacions d’enriquiment d’urani del règim de Teheran.
Trump i Netanyahu continuen sent notícia a les portades, per diferents motius. D’una banda, el president nord-americà amenaça la UE amb apujar la tarifa dels aranzels pactada el juliol amb Von der Leyen, del 15 al 35% si no inverteix 600.000 milions als Estats Units, com destaca El Mundo, i per l’altra, el primer ministre israelià planeja l’ocupació total de la Franja de Gaza malgrat l’oposició interna i les objeccions de l’exèrcit (les Forces de Defensa d’Israel), com destaquen l'ABC, el diari Ara i també El Periódico.
