L’Ara és l’únic diari que té en portada l’informe publicat aquest dijous pel think tank britànic InfluenceMap. Diu que 57 empreses —les grans productores de petroli, carbó i gas— són responsables del 80% de les emissions de CO₂ del planeta. L’estudi revela que la majoria han produït encara més després que se signés l'Acord de París, el 2015, que comprometia els governs a reduir l’emissió dels gasos responsables de l'escalfament global. La gràcia és que vuit de les deu empreses que més embruten són estatals. Vol dir que els mateixos governs que van signar aquell acord administren aquestes empreses i segurament hi podrien fer alguna cosa més. No ho han fet. Potser ja en podem dir hipocresia, de tot plegat.
Tal vegada es pot interpretar en aquesta mateixa línia l’emprenyada de Joe Biden amb Israel, a qui ha amenaçat de limitar el suport si no pren mesures immediates, concretes i verificables per controlar els danys civils, reduir el patiment de les persones i protegir la seguretat dels treballadors humanitaris a Gaza. Ha estat una trucada de 30 minuts —“evidentment tensa”, segons The New York Times—, en què el president dels Estats Units ha fet més pressió que mai per aconseguir un alto el foc i aturar l'operació militar, que té inflamats molts estatunidencs i mig món. És la declaració més contundent emesa per la Casa Blanca en sis mesos de guerra d'Israel contra Hamàs a Gaza. Caldria remuntar-se molts anys per trobar-hi un precedent. És lògic obrir la portada amb aquesta notícia, com fan La Vanguardia, l’Ara i El País. El Periódico li dona espai, però ho agafa pels avisos de la Unió Europea, que és com tirar la carta petita de la mà. En aquest afer, Biden s’hi juga algun principi, però també el suport de molts demòcrates en estats que decidiran la presidència aquest novembre de 2024. Fins i tot la seva dona el colla: “Atura-ho. Atura-ho ara, Joe”, li va etzibar Jill Biden al seu marit aquest dimarts, segons va explicar el mateix president als líders de la comunitat musulmana en una trobada a Washington.
Sobta veure que els diaris del trio de la benzina no en publiquen ni una línia en portada. Fins i tot es pot qualificar d’inaudit que no s’adonin que aquesta virada en la política exterior dels EUA és carn de primera pàgina. El Mundo obre amb el tema secundari de la resta: l’inici de la campanya electoral basca. El diari ultra torna a dir que Bildu i el PNB arriben empatats, però en comptes de repetir la línia típica (que el PSOE decidirà amb qui pacta, etcètera) trenca cap a l’altra banda i anuncia que els d’Otegi proposen als jeltzales de fer un govern de coalició nacionalista. Tants dies amb la mateixa història mereixien un gir de guió per mantenir els espectadors pendents de les urnes basques. És possible que sigui només per fer por i insinuar a les portades següents una coalició PSOE-PP a Euskadi? No, perquè saben sumar i tenen clar que faran curt… però no es pot descartar res.
L’ABC regala tota la pàgina al torero Curro Romero, a qui el mateix diari ha guardonat amb el XV Premio Taurino. “La Tauromàquia ovaciona al seu faraó”, titula amb èmfasi solemne i devoció tendra, en referència al sobrenom d’aquest ancià de noranta anys —el faraón de Camas (el seu poble natal)— que fa cara de desconcert a la foto del tabloide monàrquic. La Razón —també El Mundo— s’irrita perquè Pedro Sánchez ha visitat el laboratori forense del Valle de Cuelgamuros (com ara en diuen del Valle de los Caídos) i ha aprofitat per relacionar al PP i Vox amb tots aquells ossos. És natural que el diari del Grupo Planeta s’enfadi amb aquesta visita. Els deu portar mals records.
