És curiós comprovar la duplicitat i la hipocresia del Trio de la Benzina i la poca consideració —és gairebé insultant— en què tenen el senderi i la memòria de la gent. Resulta que la mateixa política de restriccions sanitàries mínimes que han promogut El Mundo, l’ABC i La Razón des que la la regió de Madrid la va adoptar amb el lema “llibertat” és ara “un caos” o respon a “la desídia” del govern espanyol. En què quedem? Quan la practiquen els que m’agraden tot marxa bé i quan la fan els que detesto s’acosta la Fi del Món? Aquí no es ventila quina política és més adient, si més o menys restriccions o si aquestes o aquelles limitacions. Aquí es ventila el senderi d’aquests diaris i com descobreixen sense cap vergonya la seva intenció real, que és carregar els neulers al govern socialcomunista tant si plou com si fa sol. En fi. Res que no sabessis. Només que avui en tens prova clara. Una altra.
El que més espanta d’aquestes portades, però, no és el fariseísme i la mauleria dels diaris, sinó el concepte que tenen de la llibertat, de la democràcia, de les persones i de la societat. Perquè, segons el Trio de la Benzina, només ens podem comportar si tenim a sobre tot un estol de jutges, fiscals i policies que, emparats pel BOE i el règim sancionador, vetllen perquè tothom respecti les restriccions i faci bondat. Dit d’una altra manera, se’ls ha quedat enganxada la mentalitat de súbdits de règim autoritari, on només es pot fer el que està autoritzat, on la vida del país està regulada pel bastó i la pastanaga —sobretot pel bastó. I aquests són els diaris que es proclamen “liberals” i parlen de Democràcia Plena™. Es coneix que el seu liberalisme està a l’altura del seu periodisme.
La relliscada de la setmana
La relliscada de la setmana és per a tots els diaris que van dir en portada que la Unió Europea se sumava a la proposta de Joe Biden, president dels Estats Units, d’alliberar les patents de les vacunes. Resulta que no, que no s’hi suma. Els diaris van titular més per les ganes que en tenien que per la informació de què disposaven, cosa que no és infreqüent. Premi aquí per La Vanguardia, sempre moderada i mig pas enrere, que va dir aquest divendres el que se sabia del cert sense allargar-se en conclusions: que Espanya hi estava a favor en una UE dividida. #AixiSi
És cridaner, a les portades de Barcelona, la minsa presència de les acusacions de la fiscalia anticorrupció a Jordi Pujol i al seu fill gran. Només El Punt Avui obre amb aquest afer. Costa d’entendre, per comparació amb tantes i tantes notícies menors sobre el cas a tota portada —aquells escorcolls tan oportuns—, que la notícia de l’acusació formal tingui un tractament tan escadusser. Només per comparar la poca tracció del tema, fixa’t que l’ABC tria una altra saga judicial per fer portada: la que embolica a CaixaBank i Repsol amb l’excomissari Villarejo en una operació d’espionatge empresarial. Malgrat que fa dies que dura, la resta de diaris no en diuen ni ase ni bèstia en portada perquè, com tothom sap, un cas que implica al primer banc d’Espanya amb la primera petroliera d’Espanya no té gaire interés. I l’ABC? Doncs mira, de tant en tant té rampells antisistema. No en facis cas.
Sorprén menys el poc ressò de les negociacions entre ERC i Junts per a fer Govern: les parts no informen de la substància de les converses i els periodistes no ens en sortim d’esbrinar què passa. L’Ara, l’únic que s’hi atreveix —perquè ahir els partits van dir que aquest dissabte pot ser el dia, ja ho veurem— es val del “guerra de nervis”, un clixé eficaç que els periodistes fem servir pel que tu vulguis i quan convingui. Tot el kommentariat i tots els salotti buoni de Catalunya esgargamellant-se per dir que és tan important i decisiu disposar de Govern i… ja veus el cas que els hi fan. N’hi ha per pensar que ni el kommentariat ni els salotti buoni tenen tanta influència.
