Pobra Espanya. Explica El Mundo aquest dijous que Ferrovial, constructora i moltes més coses, es trasllada als Països Baixos i cotitzarà als Estats Units “perquè Espanya ha esdevingut un tap”. És una cançó que tothom coneix a Catalunya, lletra i música. Uns catalans pensen el mateix que Ferrovial per motius diversos: l’espoli fiscal, la desinversió en infraestructures —o la inversió en les que malmeten el territori—, les agressions a la llengua del país, el veto a resoldre la cosa a les urnes. Altres hi estan més o menys d’acord, però no els sembla prou raó per marxar d’Espanya. Alguns més no en volen saber res perquè viuen que Catalunya sigui Espanya i, esclar, és complicadíssim convèncer-los de l’alternativa. Tots els catalans, però, han escoltat sovint l’argument “Espanya és un tap” i similars. Tots l’han discutit. Fins i tot va estimular un 43,03% a votar l’1 d’octubre del 2017.
Ferrovial marxa perquè als Països Baixos s’estalviarà 40 milions d’euros en impostos. A més, al·lega la manca de seguretat jurídica d’Espanya, el fet que ser neerlandesa l'ajudarà en l’expansió internacional i que els accionistes estrangers els pressionen. També molts independentistes ho són perquè pensen que en la república catalana pagarien menys impostos —o els mateixos o més, però no a Espanya. Ho són perquè creuen que Espanya és un estat de dret massa defectuós o perquè hi veuen una economia basada en la captura dels pressupostos de l’Estat via BOE, mentre que Catalunya és un país de pimes abocat a l’exportació. La gràcia de tot plegat és la contradicció, la dissonància. S’aplaudeix Ferrovial, però es blasma als independentistes malgrat que una i altres esgrimeixen les mateixes raons per marxar d’Espanya.
L’ABC titula amb un diagnòstic mèdic: El govern espanyol està en xoc arran de la deslocalització. És possible, perquè una empresa que l’any 2022 va fer més de 1.700 milions en beneficis n’ha de pagar uns quants en impostos que ara es perdran. La Razón entra en interpretacions de fantasia i arrisca una profecia autocomplerta: diu que la “cacera d’empresaris” a Espanya impulsa “l’èxode fiscal de l’Íbex”. El País posa el micròfon a la Moncloa, per variar, i explica que el govern espanyol està molt disgustat amb Ferrovial i que no vol que se’n vagi, que fa lleig i no és patriòtic. La Vanguardia fa el mateix amb un títol un pèl més contundent.
El Periódico i El Punt Avui no en diuen res en portada, els uns potser perquè l’editor se sent solidari amb un col·lega de negoci i els altres perquè potser els sembla un embolic de Madrid que aquí no interessa. Interessa, sí, per molts motius. Perquè Ferrovial és concessionària del Bicing de Barcelona o perquè el Tribunal Suprem, en la sentència del cas Palau del 2020, va confirmar les comissions del 4% a CDC a canvi d'obra pública. Són dos exemples. En fi. Llàstima. Podrien haver titulat “Ferrovial s’independitza unilateralment d’Espanya”, per exemple, ni que fos perfer la gràcia. O no tant. Perquè alguns digitals ultres no s’han tallat gens: Ferrovial huye del paraíso socialista: sexo, drogas y fondos públicos.
