Quin contrast les portades d’aquest dijous entre els diaris enderiats amb la politiqueria electoral —la falsa resurrecció d’ETA, la lectura màgica d’enquestes, etcètera— i els diaris que obren amb informacions relacionades amb la davallada de la natalitat, la crisi climàtica o les condicions laborals, afers dels quals la política, especialment en campanya, hauria d'ocupar-se. Els emparanoiats amb les eleccions, ves per on, són els del Trio de la Benzina —no es podia saber—, obsedits amb foragitar pel civil o pel criminal el govern espanyol de coalició del PSOE i Unidas Podemos. El Mundo s’agita perquè els numerets no quadren i el PP haurà de menester Vox a Madrid, tant a l’ajuntament com a la comunitat. Deuen ser nervis imaginaris o llàgrimes de cocodril perquè, fins ara, la perspectiva d’una coalició amb els ultres no els ha preocupat gens. La Razón i l’ABC graten el fons de l’olla d’ETA, Bildu, el PSOE i tal. La fiscalia no ha admès una denúncia sobre el cas perquè no hi veu cap delicte, però aquells diaris tretze són tretze malgrat que ETA —com la República Catalana— no existeix (idiotes).
Els que et diuen que hi ha altres coses més importants són la resta de diaris. La Vanguardia i l’Ara expliquen que els espanyols i els catalans no tenim fills, que la taxa de natalitat ha caigut un 11% a Catalunya, un punt menys a Espanya. El Periódico aposta per obrir amb els assaigs de la setmana laboral de quatre dies en 41 empreses, onze les quals són catalanes i només dues madrilenyes, potser perquè a aquestes no els hi cal experimentar més el treballar menys, si hem de fer cas a algun dels acudits que, inevitablement i sense mala fe, t’acaba de venir al cap sobre les diferències en la laboriositat de catalans i madrilenys. (És broma eh).
Més en aquesta línia. El País i El Punt Avui es fan ressò de l’alerta de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) de l’ONU: és probable que les temperatures globals augmentin fins a màxims històrics els propers cinc anys, impulsades per l’escalfament global causat per l'home i un pel patró climàtic conegut com El Niño. Hi ha un 98% de probabilitats que almenys un dels propers cinc anys superi el rècord de temperatura del 2016, l’any més calorós del segle. La temperatura mitjana del període 2023-27 serà la més càlida mai registrada en un període de cinc anys. “Això tindrà repercussions de gran abast per a la salut, la seguretat alimentària, la gestió de l'aigua i el medi ambient. Hem d'estar preparats”, ha dit Petteri Taalas, secretari general de l’OMM. Fins i tot petits augments de temperatura poden agreujar les onades de calor, els incendis forestals, la sequera i altres calamitats, segons els científics.
En fi, que venen mal dades. Una més: el diari The Wall Street Journal alerta que la taxa de mortalitat entre els joves d’un a dinou anys va augmentar un 10,7% als Estats Units entre el 2019 i el 2020, i l’any següent un 8,3% més. És l'increment més alt en mig segle, segons estadístiques del Journal of the American Medical Association, una publicació científica de referència. Ho atribueix a l’alça de la xifra d'homicidis, sobredosi, accidents de cotxe i suïcidis, accelerada no tant pel covid-19 sinó per l’agreujament dels problemes de salut mental —ansietat, depressió…— associats a la postpandèmia. En el cas dels EUA hi contribueix el fàcil accés a les armes de foc, la conducció perillosa i drogues més letals. És fàcil pensar que aquest fenomen, mutatis mutandis, no trigarà a arribar a Europa si és que no ha arribat ja. Algun polític en parla o se n’ocupa, de tot això? Almenys hi ha diaris —l’anomenat Quart Poder— que ja hi donen portada. Enhorabona. Ara convé que comencin a passar comptes amb els altres poders —polítics, econòmics, socials…— que se n’haurien d’ocupar més que ningú i estan a la lluna de València.
