Cap sorpresa a les portades d’aquest dimarts: només El Punt Avui té en primera pàgina, obrint, els tràfecs de la comissió del Parlament Europeu que visita Espanya per esbrinar per què el Centro Nacional de Inteligencia espiava els seus propis ciutadans amb el programari Pegasus. Els diaris han sincronitzat el pas amb el govern espanyol, que ha posat totes les traves del món a la missió europea. El diari gironí en fa un bon resum, on només hi manca la referència al Catalangate inclosa en l’informe anual sobre drets humans del Departament d'Estat dels Estats Units. Les altres tres puntes del cas hi són. Francisco Martínez, l’exsecretari d’Estat d’Interior del ministre Jorge Fernández Díaz, ha confirmat l’existència de l’Operació Catalunya. La ponent europea del cas Pegasus denuncia l’intent de desacreditar la investigació de Citizen Lab, considera que hi ha cas i critica les evasives del PSOE. Amnistía Internacional es queixa que Espanya posa pals a les rodes de la investigació. Pinta que les portades mantindran el silenci aquesta setmana, atrafegades amb la moció de censura de Vox a Pedro Sánchez que arrenca aquest dimarts o amb qualsevol altra excusa.
L’altre afer que serveix per examinar les portades és l’interès o desinterès per la mateixa moció. Té molta gràcia El País, que entre mocions de censura ha triat obrir portada amb la de… França, arraconant a la columna del costat la d’Espanya. Posats a dissimular els episodis que retraten Espanya amb poca llum democràtica i mala cara pels dissidents, valia la pena fer-ho amb una mica més de gràcia —si més no perquè no se’t vegi la llauna. La Vanguardia ha triat l’últim informe del Panel sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides que anuncia la imminent fi del món si no fem bondat amb el clima. El Periódico explica que 8 de cada 10 menors condemnats per agressió sexual després es porten bé, com volent dir que els càstigs funcionen. L’Ara fa recompte de les pèrdues en borsa de les empreses catalanes de l’Ibex-35 a causa del sotrac bancari: 5.000 milions. Home, vés… Fet i fet, vol dir que hi havia alternatives més creatives i més interessants que les penes i treballs d’Emmanuel Macron. Entre altres coses perquè és tema vell: la situació del president francès és insostenible des de dimecres passat, quan va aprovar per decretàs la reforma de les pensions.
Tots els diaris publiquen la foto dels autòcrates xinès i rus encantats d’haver-se conegut. Aquest cop li han posat fàcil al fotògraf perquè Vladímir Putin ha rebut Xi Jinping amb una tauleta de cafè pel mig i no el moble-portavions on fa seure altres dignataris. Hi ha a la foto un ambient com de retrobament de dos companys de parella al casino del poble després de molt de temps sense veure’s o de sogres que negocien el casament dels fills. La imatge és també un aparador on s’ofereix un ordre mundial alternatiu. Certament, fa feredat. Les democràcies occidentals poden ser de baixa qualitat, com l’espanyola, on els aparells de l’Estat persegueixen il·legalment la dissidència i ho paguem tots; o amb un biaix autoritari com la francesa, on et fan empassar una reforma de les pensions a la que gairebé tothom s’hi oposa. Hi ha diferència, però. A la Xina fan pagar a les famílies del afusellats les bales amb què l’Estat-partit ha matat al seu parent —una anècdota reveladora. A Rússia, l'Estat regala un cotxe a les famílies que envien els fills a morir en una guerra criminal contra els veïns perquè consideren de la seva propietat tant als fills com als veïns. Tot això no excusa les corrupcions de les “democràcies plenes” —esclar que no— però és bo saber que podria ser pitjor.
