La Diada mana a les portades catalanes de l'endemà de l'Onze de Setembre. No podia ser d'una altra manera. Però aquesta vegada el relat no gira tant al voltant de la força immediata de l'independentisme com de la seva capacitat de reconstrucció, del relleu generacional i, sobretot, de la necessitat de respondre a un fenomen que ja ningú tracta com una anècdota: l'ascens d'Aliança Catalana i de l'extrema dreta, que amenacen la convivència al nostre país, com han demostrat els darrers enfrontaments al carrer. A Madrid, en canvi, Catalunya queda eclipsada per una crisi que no deixa de complicar-se: Ceuta, la desclassificació dels informes previs a l'entrada massiva de migrants i una primera dimissió que la premsa conservadora interpreta com la primera esquerda seriosa en el relat de la Moncloa. Però aquest dissabte les portades també miren més lluny: 25 anys després de l'11S, els Estats Units recorden els atemptats en un país més dividit i amb l'ombra de la guerra al Pròxim Orient, mentre la intel·ligència artificial deixa de ser només una promesa tecnològica per convertir-se també en una font d'inquietud, fins al punt que alguns dels seus mateixos creadors alerten dels riscos d'un poder cada vegada més difícil de controlar.
Així, les portades d'aquest dissabte dibuixen tres pors i una esperança. La por a una extrema dreta que creix a Catalunya, la por que la crisi de Ceuta acabi destapant una cadena de responsabilitats a Madrid i la por a una intel·ligència artificial que ja desborda els seus creadors. De fons, l'11S recorda fins a quin punt un sol dia pot canviar l'ordre del món i deixar una ferida oberta durant dècades. L'esperança, en canvi, apareix als carrers de la Diada: una generació jove que intenta convertir el record del procés en alguna cosa diferent. No tant tornar enrere com demostrar que encara queda camí per recórrer.
La Vanguardia condensa bé l'esperit de la jornada amb una fotografia aèria de la plaça Catalunya plena i un titular revelador: "Diada amb la mirada posada en l'extrema dreta". No és només una descripció de les manifestacions. És també la fotografia política d'un país en què bona part del catalanisme ha decidit que la nova batalla passa per combatre els discursos d'odi, la polarització i el creixement d'Aliança Catalana. El diari comptabilitza 45.000 persones a la plaça Catalunya de Barcelona segons la Guàrdia Urbana, que eleva a unes 17.000 persones més les que hi van passar respecte a l'any passat, però obvia que els organitzadors eleven aquesta xifra fins a més de 100.000. Un ball de xifres, gairebé un clàssic de cada Onze de Setembre, que torna a formar part de les cròniques de les manifestacions. El Periódico prefereix posar l'accent en un altre concepte: "Una Diada per la convivència". La imatge torna a ser la concentració multitudinària i el missatge, inequívoc: govern i partits catalanistes fan pinya en favor de la inclusió i la pluralitat davant "l'auge de l'extrema dreta". A sota, el diari parla de 58.000 participants en les tres manifestacions convocades per l'ANC, una altra prova que la Diada continua tenint tants recomptes com mirades sobre la seva força.
Més contundent és l'Ara, que converteix la batalla ideològica en el gran titular del dia: "Crida a combatre l'extrema dreta". Partits catalanistes, entitats i sindicats alerten del perill d'Aliança Catalana i Vox, mentre les xifres tornen a separar organitzadors i policia: 128.000 manifestants segons els convocants i 58.000 segons la Guàrdia Urbana. El peu de la gran fotografia introdueix, però, una lectura menys defensiva: "El dol del procés es dona per acomiadat". És probablement una de les idees més interessants de les portades d'avui. Perquè més enllà dels números, la Diada deixa entreveure una renovació del moviment independentista. Hi ha gent jove als carrers, noves cares i la voluntat de tornar a convertir la reivindicació nacional en una causa amb futur, no només en el record d'una dècada passada. El Punt Avui ho porta directament al terreny emocional amb una sola paraula ocupant mitja portada: "Revifant". El subtítol parla d'un clam "per la reconstrucció nacional i per una Catalunya inclusiva". És la portada que més clarament intenta presentar la jornada com el possible inici d'un nou cicle.
Fins i tot la premsa de Madrid mira de reüll cap a Catalunya. El País reserva un espai a la Diada sota el titular "El catalanisme busca en la Diada un pla per frenar l'ona reaccionària", i situa el creixement d'Aliança Catalana en el centre de la preocupació dels partits catalanistes tradicionals. El Mundo, per la seva banda, opta per una lectura molt més despectiva: "Tots contra Orriols després de disparar-se Aliança en una Diada minoritària". El marc és clar: mentre a Catalunya les portades parlen de reconstrucció, convivència o resposta a l'extrema dreta, el diari madrileny posa l'accent en una suposada feblesa numèrica de la mobilització.
Ceuta ja té la seva primera dimissió
Però si Catalunya mira cap al futur, Madrid continua atrapat en Ceuta. La dimissió de Gonzalo Sanz, cap de gabinet del delegat del govern espanyol, després d'afirmar que sí que va traslladar els avisos del CNI sobre el risc d'una entrada massiva de migrants, és llegida per bona part de la premsa conservadora com un punt d'inflexió. L'ABC és especialment contundent: "La dimissió del cap de gabinet del delegat a Ceuta acorrala el govern espanyol". El diari subratlla que Sanz va ser qui va rebre les alertes i va parlar amb el CNI un dia abans de l'entrada massiva, i afegeix un nou element inquietant: Policia i Guàrdia Civil haurien detectat moviments per a un nou intent el 20 de setembre. La Razón segueix una línia semblant: "La dimissió del cap de gabinet de Triano agreuja la crisi", i sosté que dins del PSOE hi ha qui creu que tant Fernando Grande-Marlaska com el delegat del govern a Ceuta haurien de dimitir per la falta de previsió. El seu editorial encara va més enllà i presenta Sanz com "el cap de turc de Marlaska".
El Mundo obre una nova derivada del cas: "Defensa va mobilitzar l'Exèrcit a Ceuta tres dies abans de l'assalt". Segons el diari, es va ordenar als 3.000 militars de la ciutat que es preparessin davant l'amenaça detectada pel CNI i el Cifas (Centre d’Intel·ligència de les Forces Armades), mentre les unitats posaven a punt vehicles, munició i armes. A sota, el diari sentència que "la primera dimissió per la crisi obre una esquerda en el relat del Govern (espanyol)". És exactament la lectura que la dreta mediàtica vol consolidar: si hi havia avisos, algú els va rebre; i si algú els va rebre, la pregunta és per què la resposta no va evitar el col·lapse. El País, en canvi, adopta un enfocament més institucional i parla de "xoc frontal en la Delegació del Govern (central) a Ceuta per l'avís del CNI". Sanz sosté que va alertar el seu superior; el delegat ho nega. La crisi, per tant, ja no és només política ni de gestió: també és una guerra de versions dins de l'administració de l'Estat. I La Vanguardia ho resumeix amb una fórmula més neutra però igualment significativa: "La primera dimissió per la crisi de Ceuta afegeix pressió al govern central". Ceuta continua erosionant la Moncloa dia rere dia i cada nova revelació fa més difícil mantenir intacta la versió inicial.
l'11S, 25 anys després i amb una nova guerra de fons
El tercer gran eix de les portades és el 25è aniversari dels atemptats de l'11S, però el record arriba en un moment especialment incòmode per als Estats Units. Les imatges de llum i drons allà on hi havia les Torres Bessones conviuen amb la de Trump justificant la guerra contra l'Iran i amb una societat nord-americana molt més dividida que la que es va abraçar després dels atemptats. L'ABC ho formula així: "Els EUA recorden dividits el 25è aniversari de l'atemptat jihadista a les Torres Bessones que va alterar l'ordre mundial". La portada mostra un envellit i en cadira de rodes Rudy Giuliani -que va intentar que Zohran Mamdani, l'alcalde de Nova York no participés en els actes per la seva condició de musulmà-, davant del memorial de les quasi 3.000 víctimes: una imatge gairebé simbòlica del pas del temps i de la transformació política del país. El País parla d'"un 11S sota l'ombra de la guerra a l'Iran", El Mundo personifica el record dels atemptats en un acte del rei Felip VI i la ministra Margarita Robles a Rota, mentre La Razón assenyala que Donald Trump va recórrer als atemptats per defensar precisament aquesta guerra. Un quart de segle després, el trauma que va inaugurar l'era de la guerra contra el terrorisme torna a ser utilitzat per justificar una nova confrontació exterior.
I ara, por de la criatura que hem creat
Enmig de tanta política, una altra inquietud comença a guanyar espai. El País destaca una alerta sobre la intel·ligència artificial: "Els creadors de la IA comencen a témer un poder fora de control". Extreballadors d'OpenAI, Google o Anthropic alerten dels riscos de seguretat i dels possibles usos militars d'una tecnologia que avança més de pressa que les normes capaces de contenir-la. La mateixa preocupació apareix, en menor escala, a La Vanguardia, que destaca un informe sobre usos maliciosos de la intel·ligència artificial. És una por que cada vegada abandona més el terreny de la ciència-ficció: no tant perquè les màquines decideixin rebel·lar-se, com que els humans descobreixin massa tard tot el que poden fer amb elles.
