Portades: la cavalleria mediàtica en ajuda del PP, que fa curt de vots

El Trio de la Benzina surt avui a defensar al candidat del PP a la presidència de la Junta de Castella i Lleó, que es juga el càrrec en les eleccions de diumenge que ve. A l’inici de la campanya, tots tres diaris donaven per fet que Alfonso Fernández Mañueco governaria sense necessitat de Vox. Ara, cap al final de la campanya, resulta que els numerets no quadren i la victòria no està clara. La necessitat dels vots de Vox fa tòrcer el gest al PP, on saben que cada acord amb els ultres envia el missatge que si vols votar el PP també ho pots fer amb la papereta de Vox. No és una perspectiva que els agradi. Per evitar-ho s’ha mobilitzat tot el partit, naturalment, i també la cavalleria mediàtica que l’acompanya, esclar. El Mundo, l’ABC i La Razón obren amb les fotos de la participació d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta regional de Madrid, en la campanya de Castella i Lleó. Cap diari fa ara escarafalls amb la rivalitat d’Ayuso amb Casado i ja fa dies que han deixat de banda els avisos que les picabaralles entre l'un i l'altra perjudiquen les perspectives electorals dels populars. Avui van tots a l'una, també El Mundo, el més partidari dels pactes PP-Vox. El País ho veu d’una altra manera i, mentre l’ABC parla de “mobilitzar Ayuso”, diu que la intervenció de la presidenta madrilenya es deu al “nerviosisme” dels populars. Ja veus com un mateix fet pot tenir més de dos relats diferents segons les ganes que en tingui el diari o el seu biaix.

El País obre amb un tema que és el tercer cop en una setmana que té espai a portada: els beneficis gairebé miraculosos de la reforma de la reforma laboral, que en només un mes ha atorgat contactes indefinits a gairebé 300.000 treballadors de la construcció. Interessant La Vanguardia, que ha deixat de dir en portada que el Departament d’Educació vol “eludir” la sentència que obliga les escoles a impartir un 25% de les classes en castellà. Ara conta que no explica com ho farà i que vol “blindar” el català, que és una altra manera de dir el mateix. És una dèria que ja fa més d’una setmana que dura i que ha passat per tots els colors de l’arc de Sant Martí. També té gràcia comparar el títol principal d’aquest diari, sobre la discriminació que suposa per a la classe mitjana catalana l’impost del patrimoni, i el de l’Ara, que alerta de la pujada dels preus de l’habitatge fora de Barcelona, senyal que alguna cosa de fons canvia en l’estil de vida dels catalans a la vista que els preus es desacceleren a la capital. No és que La Vanguardia no parli de l’habitatge —ben al contrari— i l’Ara no sigui sensible als excessos impositius —ben al contrari— però avui la diferència en els títols assenyala també les diferents sensibilitats de l’un i de l'altre.