Avui és el dia que el trio de diaris de la dreta impresa madrilenya sembla que ha trobat relat per a les eleccions al Parlament del 14-F: Són unes eleccions tan irregulars que, si el resultat no els agrada (i és inevitable que així sigui), diran que Maduro en fa de més netes a Veneçuela. La narrativa es comença a bastir avui, amb aquest xivarri de títols perquè un de cada quatre cridats a acudir a les meses electorals ha presentat recurs per no anar-hi. No és agosarat suposar que els espanta la pandèmia. En fi. Tenen tot el dret a recórrer. Les raons que al·leguin les veurà la Junta Electoral que toqui, que decidirà si les accepta.
Peeeeerò els diaris esmentats —són de conspiració fàcil— ho expliquen de forma que sembla que a Catalunya hi ha una revolta secreta contra les eleccions. L’ABC parla “d’insubmisos electorals”, ni més ni menys, que és com en diu dels ciutadans que s’han acollit al imperio de la ley i al estado de derecho per reclamar que els substitueixin a la mesa electoral. Carai. Al tabloide monàrquic potser no li agrada que la gent exerceixi els seus drets. En fi, que estem a una o dues portades que els considerin terroristes electorals i ens expliquin que aquesta conxorxa la promouen els independentistes pèrfids i deslleials (o sigui, tots) a través de les seves terminals socials, com els CDR, els col·legis de metges, l’Oriol Mitjà i els científics que, des de l’estranger, han ordit una trama diabòlica per impedir que el constitucionalisme venci ara que ho tenia a tocar, etcètera, etcètera.
Aquest relat, que també abona El Mundo, és el remei a la lumbàlgia permanent que els suposa que cap dels tres partits que els agraden pugui arribar al Govern ni sumar un grapat rellevant de diputats. Anar amb els perdedors no plau ningú i aquest qüento dels “insubmisos electorals” els encaixa de meravella en el seu estil buscabrega i tiramerda.
Amagar Bárcenas i Rajoy
També els va bé per no parlar de les declaracions de Luis Bárcenas, l’extresorer del PP que acusa Mariano Rajoy de saber-ho tot sobre la caixa b del partit i de destruir-ne les proves. Sobre aquest punt és graciós veure com El Mundo, el diari que va fer públics els missatges de Rajoy a Bárcenas, es posa ara de perfil i prova d’amagar un escàndol que va contribuir a investigar i difondre —i que li va costar la cadira al director fundador del diari, Pedro J. Ramírez.
Però aviam: és o no és un problema que n’hi hagi tants que es refusen a compondre la mesa electoral que els ha tocat? Esclar que sí. És una dificultat —qui ho pot negar—, però no una conspiració. La portada de La Vanguardia és un exemple de com en pots parlar amb fets i sense fabricar una paranoia conspirativa, ni equiparar els veïns espantats per la malaltia amb uns sabotejadors o uns terroristes. No només és més assenyat això que fa el diari barceloní, sinó que era la manera més fàcil d’abordar-ho. Potser el problema no el tenen les eleccions del 14-F sinó els diaris, especialment l’ABC, que s’abonen als judicis d’intencions i als complots de pa sucat amb oli.
