Isabel Díaz Ayuso va tenir el que volia: ser la gran protagonista de la Conferència de Presidents que es va celebrar al Palau de Pedralbes de Barcelona. Des que va aparèixer amb un look perfectament estudiat (amb un vestit drapejat, de tall midi, escot rodó i ajustat) de color conegut com vermell Madrid, el de la bandera de la comunitat que presideix (que també és el color del PSOE), va centrar tota l’atenció i els seus gestos i actes van ser notícia durant tota la cimera. Primer, amb una enganxada d’alta tensió davant les càmeres amb la ministra de Sanitat, a la que va recriminar que volgués saludar a una “assassina”, després amb el numeret d’abandonar la reunió quan va sentir les primeres paraules en català i basc del lehendakari Imanol Pradales, complint l’amenaça que havia fet el dia anterior, i acabant amb unes declaracions que van ser les més sucoses de tota la jornada, criticant la “maniobra de l’orellera”, que va qualificar com una “farsa”, denunciant que el govern de Sánchez l’utilitzava per visibilitzar una “Espanya plurinacional que no existeix” i justificant haver sortit de la sala quan intervenien Pradales i Salvador Illa assegurant que “s’instrumentalitza i s’utilitza la riquesa per fer-nos sentir estrangers a la nostra pròpia casa”.
Ayuso es va quedar sola i no va tenir el suport de la resta dels seus companys de partit presidents, però la seva actuació és el que es recordarà quan es parli d'aquesta 28a edició de la Conferència de Presidents celebrada a Barcelona, perquè no va fer més que constatar la tensió que es va respirar entre el govern de Pedro Sánchez i els tretze presidents autonòmics del PP, que es van coordinar per demanar en bloc la dimissió del president espanyol i la convocatòria d'eleccions, el que va entrar per una orella de Sánchez i va sortir per l'altra. La Conferència de Presidents va ser un fracàs, més enllà que el president de la Generalitat, Salvador Illa, posés la seva millor cara i va preferir buscar el costat positiu, que va ser que la resta de líders autonòmics es van mantenir asseguts a la seva cadira i no van secundar l'espantada d'Ayuso. Però la realitat és que la cimera va acabar sense cap acord (cap sorpresa, però), amb el Govern espanyol acorralat, sense resposta a les seves propostes de triplicar la invasió pública en habitatge fins a quasi 7.000 milions d'euros, o intentar explicar temes claus com el finançament autonòmic o la migració.
Les portades reflecteixen aquest enfrontament cada cop és virulent que està marcant el pas de la política espanyola. "El trencament total entre el Govern (central) i el PP es consuma a Barcelona", titula El País, "els presidents del 71% dels espanyols exigeix eleccions ja", destaca El Mundo, sumant els territoris dels presidents autonòmics del PP i també la Castella-la Manxa del socialista Emiliano García-Page, que posen en el mateix sac. "Sánchez veta les propostes del PP, que demana en bloc eleccions", titula l'ABC, mentre que els diaris catalans també es fan ressò del fracàs de la Conferència de Presidents. "El PP es conjura per demanar eleccions en una cimera sense acord", destaca El Periódico, o "el PP porta l'incessant xoc amb Sánchez a la cimera autonòmica", afirma La Vanguardia.
En clau internacional, però, també és notícia a moltes de les portades una altra trencadissa sonada, la del president nord-americà Donald Trump i el magnat Elon Musk, una d'aquelles amistats que s'han convertit en perilloses i que han derivat en un enfrontament públic d'incalculables conseqüències. Una parella que ha passat de l'enamorament i els elogis mutus a un divorci explosiu, públic i mediàtic, marcat per atacs personals i amenaces creuades, retransmès en directe per les xarxes socials.
