Portades: No hi ha pitjor sord que el qui no vol sentir

Tantes setmanes de fer servir aquí l’expressió Trio de la Benzina per aplegar El Mundo, l’ABC i La Razón en un sol concepte i ja són dos dies seguits que no van a l’hora, cosa que desmenteix el mateix concepte i posa en dubte el criteri de l’autor. És molt trist. Avui no es posen d’acord en què ha dit el PSOE sobre el discurs de Felip VI. Els socialistes espanyols, partit dinàstic per excel·lència de la Transició i més enllà, van fer aquest dissabte el que fan sempre: posar-se al costat del Rei en primera posición de saludo. Mentre que La Razón i l’ABC són capaços de reconèixer el fet i escriure-ho al títol (el PSOE es quadra amb Vox, PP i Ciutadans en favor del Rei), El Mundo parla del “silenci del PSOE”, en el sentit que no ha renyat als seus socis de govern i als seus aliats parlamentaris per assenyalar la falta d’autocrítica del cap de l’Estat, etcètera. De silenci res però, esclar, no hi ha pitjor sord que qui no vol escoltar.

El Mundo cada cop agafa més l’aire d’aquell El Alcázar de mitjan anys 70, que anunciava dia sí dia també la imminència de l’abisme de destrucció d’Espanya a mans del contuberni rojoseparatista. Era molt cansat. Encara ho és. De vegades és còmic, però també sap greu veure la degradació d’una capçalera que en altres temps va posar el periodisme que mancava. Aquest diumenge anuncia que la pandèmia “fa malbé el pla polític i econòmic del govern espanyol” —sense argumentar-ho amb una sola dada— i ho acompanya amb una foto de la Plaza Real de Madrid (“festes sense excessos”, diu) que contraposa a la de la Sagrada Família de Barcelona (“carrers deserts”), com volent dir. És tan infantil. Encara és hora que digui que Madrid és la regió europea amb més excés de morts a causa de la pandèmia. Endavant amb les “festes sense excessos”.

Els diaris de Madrid són els únics que imprimeixen edició avui (els de Barcelona fan edició doble de Nadal i Sant Esteve). És una sort per ells, perquè s’estalvien de comentar a fons el discurs del Rei, que va tornar a dir les mateixes farfutalles de sempre amb idèntica fullaraca retòrica a la d’anteriors intervencions. Hores d’ara, qualsevol pot escriure un reial discurs o, dit d’altra forma, si ens llegissin cada any el mateix text ningú no se n’adonaria —i si se n’adonés tant li faria, com ja passa avui. De tot això no se’n canta ni gall ni gallina. Sembla que els diaris madrilenys, quan arriba el moment de parlar de la corona, tenen les orelles a cal ferrer.