Les portades dels principals diaris d’avui coincideixen en un mateix focus d’atenció: l’escalada de tensió a l’Orient Mitjà després que Benjamin Netanyahu hagi anunciat la intenció d’Israel d’assumir el control de totes les fronteres de la Franja de Gaza. Aquesta declaració, que arriba en plena ofensiva militar i sota la mirada crítica de la comunitat internacional, ha centrat els titulars com una nova inflexió en un conflicte ja enquistat. La premsa de paper reflecteix el to creixentment bel·ligerant del primer ministre israelià. Fam i èxode, aquesta és la realitat que es viu a la Franja de Gaza i el que les portades d'aquest dimarts volen transmetre als seus lectors. Comencem per la imatge de desesperació de la portada d'El País, on un grup de persones s'apilen per recollir aliments i criden reclamant ajuda i alguna cosa per emportar-se a la boca. El diari indica que “Israel anuncia que ocuparà ‘tot Gaza’ i que alleujarà la fam”, ja que Israel va indicar aquest dilluns que permetrà l'entrada limitada d'aliments a Gaza per evitar “una crisi de fam” després de bloquejar durant setmanes l'ajuda humanitària a la Franja. En un comunicat de l'oficina del primer ministre israelià que recullen mitjans com The Times of Israel, el govern de Benjamin Netanyahu va decidir diumenge que permetrà l'entrada d'una “quantitat bàsica d'aliments” a Gaza aixecant parcialment el bloqueig que havia imposat des d'inicis de març. L'ONU fa setmanes que alerta del risc de fam a la Franja, on viuen més de dos milions de persones. Israel va començar dissabte una nova operació militar amb “extensos bombardejos” a Gaza. Segons les autoritats palestines a Gaza, en les últimes 24 hores han mort 67 persones i 361 han resultat ferides.
A l'ABC un home carrega una dona gran a l'esquena en el que el diari ha anomenat “èxode a Gaza”. El diari explica que “Israel ha ordenat l'evacuació palestina de Khan Yunis i prepara un atac ‘sense precedents’ al sud de la Franja, on arriba la primera ajuda humanitària després del bloqueig”. Les Forces de Defensa d’Israel també han ordenat l'evacuació de Bani Suheila i Abasan. Segons ha informat el portaveu de l’exèrcit israelià, Avichay Adraee, a partir d’ara consideraran la governació de Khan Yunis “zona de combat perillosa”. En aquesta zona viuen més de 170.000 persones. Després d’un alto el foc a principis d’any, Israel va reprendre la guerra contra Gaza al març i des de dissabte passat ha intensificat les operacions per “conquerir” el territori palestí. Per la seva banda, Hamàs veu amb poc interès acordar un nou alto el foc temporal per la intenció de Netanyahu d’ocupar la Franja. Durant l’alto el foc vigent entre el 19 de gener i l'1 de març de 2025, es van alliberar 25 ostatges israelians i cinc tailandesos, els cossos de vuit ostatges israelians, dos dels quals eren nens, i 1.777 detinguts palestins. L’ONU estima que 58 israelians i ciutadans estrangers romanen captius a Gaza, inclosos els ostatges que han estat declarats morts. El diari també assegura que “Sánchez bloqueja la reforma de la UE que exigeix fins a un 5% del vot per tenir eurodiputat”. L'ABC adverteix que si aquesta reforma es dugués a terme, partits com Junts, PNB, ERC, Bildu i Podemos, quedarien fora del Parlament comunitari, ja que sembla que Espanya és l'únic país “que es nega a ratificar aquest canvi”. El Mundo, que també es fixa en l'èxode a Khan Yunis, prefereix dedicar el titular principal a Gustavo Matos, el vicepresident del parlament canari que, segons el diari conservador, hauria ofert ajuda a un capo libanès: “La policia implica el narco a un càrrec afí al ministre Torres”. El diari ha tingut accés a un informe d’Assumptes Interns de la policia espanyola que assenyala Matos com a peça clau dins d’una organització presumptament relacionada amb el narcotràfic. Segons l'informe, hauria fet d’intermediari entre els líders de la xarxa criminal i la Delegació del govern espanyol a les Canàries.
Finalment, a la portada de La Razón, Alberto Núñez Feijóo “es projecta a la Moncloa amb el lema ‘faré el que prometi’”. El líder del PP ha promès “rescatar Espanya de Sánchez” amb el congrés que el partit celebrarà al juliol. Segons ha proclamat davant la direcció popular, la cita no se celebra “per necessitat” com va passar el 2022 amb l'abrupta marxa de Pablo Casado, sinó per “decisió pròpia”. “La diferència és molt important, i lògicament els objectius també. El del 2022 va ser un congrés per respondre a la nostra pròpia crisi de partit, i ho vam saber fer bé, i ara ho hem de fer per resoldre la crisi del nostre país, i per descomptat, ho farem bé”, ha argumentat. A parer seu, Espanya necessita un canvi “urgent” que serveixi per posar fi a la “degradació” que, considera, pateix el país per culpa del PSOE i Sumar. Què diuen la resta de portades d'aquest dimarts?