Els advertiments de Pablo Iglesias i, sobretot, d’Aitor Esteban, a la triple dreta perquè deixin de manipular el Rei han entrat per aquesta orella i sortit per aquella altra a les portades de la dreta mediàtica madrilenya, que avui s’agafen molt a la valenta que Felip VI digués a Pedro Sánchez que “el dolor vindrà després” en l’acte de presa de possessió del nou president del govern espanyol. Aquests diaris ho interpreten com la Bíblia un predicador de pel·lícula del Far West i en treuen tota mena de presagis foscos i profecies de mal averany per al nou govern de coalició.
Naturalment, La Vanguardia i El País s'afanyen en auxili de la reial persona i qualifiquen el diàleg de reial broma, malgrat que a tu mateix se t’acudirien un miler de conyes alternatives a la reial facècia que no deixessin espai a les males interpretacions de la caverna impresa. Si més no, fa l’efecte que aquesta broma en concret podia esperar un moment menys públic, més oportú. I espera’t avui als matinals de teles i ràdios, que els vindrà salivera amb la reial anècdota, que dona ales al seu afany de soscavar solemnement —amb les mateixes paraules de Felip VI— el nounat executiu.
Parlant de la monarquia, es troba a faltar a les portades una mica més de presència de la decisió de Harry Windsor i Meghan Markle, ducs de Sussex, que van anunciar ahir al seu compte d’Instagram (no parla Trump pel seu Twitter? Doncs això) que faran un pas enrere com a “membres sèniors” de la família reial britànica. El seu projecte és esdevenir “financerament independents”, és a dir, deixar de viure dels fons de l’anomenada Subvenció Sobirana (Sovereign Grant), el fons a través del qual el Parlament sufraga les despeses oficials de la Reina i d’alguns membres de la Casa de Windsor. Equival a un percentatge dels beneficis anuals de les propietats de la Corona. A més, Harry i Meghan avancen que viuran entre Amèrica del Nord i el Regne Unit. És a dir, que volen ser una família normal. Val a dir que Harry és el segon membre més popular de la família reial, just després de la reina i per sobre del seu germà gran, el príncep William.
Sobre aquest afer no hi ha dubte que també se’n faran bromes, encara que, lògicament, no rebran el mateix tractament que la de Felip VI a Sánchez. Déu nos en guard de donar idees. Les carrega el diable. Ja se sap: es comença per marxar de la Unió Europea i s’acaba deixant de banda la Casa Reial. Atenció a aquesta dada.
Bé. Entre tantes novetats coronades, es coneix que la premsa impresa no ha trobat espai per anunciar que avui, dijous, el Suprem ha de resoldre sobre el futur d'Oriol Junqueras, després que el TJUE li hagi reconegut la immunitat com a eurodiputat, i també sobre la decisió de la Junta Electoral Central d’inhabilitar com a diputat el president Quim Torra. Sembla que els diaris —amb l’excepció d’El Punt Avui— han posat aquesta qüestió dins un got d’aigua, com la gent gran amb la dentadura postissa, atés que saben que, sigui quina sigui la decisió del Suprem, deixarà la justícia espanyola entre gens i no gaire. Així que s’han estimat més no dir-ne res en portada perquè, mira, lluny dels ulls, lluny del cor.
