Això no ha fet més que començar i ja sembla que s’hagi acabat. Una pila de diaris titulen afirmant que el president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín s’han quedat sense escó al Parlament Europeu, com si la decisió de denegar-los les mesures cautelars suposés la definitiva exclusió dels dos electes de la cambra.
El dimoni s’amaga en els detalls. No és el mateix titular com fa l’Ara, que donar per fet que Puigdemont i Comín no són eurodiputats quan el tribunal tot just ha iniciat la seva feina. A La Vanguardia, El Periódico o El País se’ls emporten les ganes que els hi tenen als exiliats més que la realitat de la decisió judicial. El mateix jutge, Marc Jaeger, explica que és provisional, que el tribunal dictarà sentència definitiva sobre el fons de l’afer i que la seva interlocutòria no en prejutja el resultat. Ni nega, ni exclou, ni deixa fora. Senzillament, ho ajorna.
Més detalls on s’amaga el dimoni i que queden enterrats pels titulars tan entusiastes: la decisió de refusar les cautelars que demanaven Puigdemont i Comín l’ha pres un sol jutge en tres o quatre hores agafant-se als arguments d’una de les parts (l’estat espanyol) i sense escoltar l’altra. En canvi, la decisió final depèn de les deliberacions d’una sala amb diversos magistrats que hauran de sentir i valorar les raons d’uns i altres. Això no és un judici ràpid. Potser aquests diaris han de repetir portada quan es conegui la sentència definitiva —o potser no: hi ha precedents.
