És una aposta arriscada endevinar el sentiment darrera les portades dels diaris. En alguns casos, però, els mateixos diaris ho posen més fàcil. El Periódico d’aquest dissabte, per exemple. Fa setmanes que les portades d’aquest diari fan l’efecte que els seus editors estan irritats, enutjats, enrabiats. La sensació és avui més clara pel titular (“Dos en comptes d’un”) i l'avanttítol (“Rèplica al cop de porta independentista a Iceta”), com si s’haguessin quedat amb ganes de titular “Si no vols arròs, dos plats” o “¡Tomaaaaaa!”. És una actitud un xic adolescent, del qui viu la vida com un permanent treure’s l’espina.
L’actitud de presentar l’astuta maniobra de Pedro Sánchez com una revenja —que inclou un possible ministeri per a Miquel Iceta, segons La Razón i El Punt Avui, i una secretaria del Congrés per a un altre català, el comú Gerardo Pisarello— és menys intensa a La Vanguardia, que, per contrast, deixa una flaire d’alegria continguda en un titular més solemne (“per primer cop”). Sembla que han estat a no res de posar-li admiracions: ¡Dos catalans presidiran el Congrés i el Senat! No s’estan d’insinuar mitja botifarra a l’estil d’El Periódico al subtítol de l’esquerra —la temptació de treure’s l’espina és forta—, que compensen amb l’al·lusió al conciliador concepte “missatge de pont” (sic) al de la dreta.
El País fa el mateix amb el verb “redobla”, com volent dir. Com El Punt Avui, que també fa un joc semblant amb el “dobla l’aposta”. Joc de trons i joc de cartes.
L’ABC sembla que sospita alguna altra jugada mestra de Pedro Sánchez —“l’Espanya federal”, diu—, a qui assenyala per “entregar el Congrés i el Senat”, com si es tractés de la rendició d'un exèrcit, al PSC, partit que identifica com a impulsor de l’estat plurinacional (quan?) i “comprensiu amb l’independentisme” (quan?). No se sap molt bé a què ve tanta alarma ni què vol dir tot aquest garbuix federal-plurinacional-comprensiu, però sembla que no els agrada gaire. La Razón també s’espanta que Batet i Cruz siguin “federalistes” i presenta Sánchez com un que ha oblidat la seva pretèrita fermesa amb l’independentisme i comença a cedir covardament, etcètera. Val a dir que el nivell de bel·ligerància de la dreta mediàtica és avui més baix que altres dies. És un senyal o estan cansats?
L’Ara tracta la cosa de manera sòbria i factual. Però destaca en portada una frase de l’article de l’exconseller Carles Mundó que potser és una clau de les maniobres de Sánchez: “La prioritat no semblava que fos fer Iceta president del Senat, perquè si fos així el PSOE hauria actuat de manera diferent”. Fa pensar.
Del que cap diari no diu ni piu és de la comèdia orquestrada a l’entorn de l’operació Iceta. Per què el PSOE ha volgut complicar al Parlament d’aquesta manera i amb tant de xivarri si de catalans per presidir el Senat —i també el Congrés— ni ha per donar i vendre entre els electes pel procediment ordinari? Potser ens ho expliquen demà.
