La crisi familiar del… com dir-ne, postpujolisme? fa forat avui a les portades de La Vanguardia, El País i l’Ara. Els dos primers sembla que hagin fet la portada conjuntament i comparteixen l’expressió “inestabilitat política” per descriure la “guerra oberta”, com en diu l’Ara, en l’espai que va del PDeCAT a Junts. Fa l’efecte que totes dues expressions són només pirotècnia per a titulars. Qualsevol que conegui aquest món sap que la “inestabilitat política” no prové principalment de l’actual baralla entre faccions postconvergents —gent acostumada a pactar, si convé, amb el mateix dimoni— sinó que du arrecerada des del gener del 2018. Y lo que te rondaré, morena.
El Punt Avui encara no s’ha atrevit a obrir fort amb aquesta crisi i potser és el diari amb el públic que li ofereix més motius per fer-ho. El Periódico, que conrea una altra audiència, continua sense fer-ne cas en portada i parla de l’inici del curs escolar (també El Punt Avui), afer que segurament causa més neguit entre la gent que el conflicte faccional a l’entorn del puigdemontisme. Potser no fer-ne ni esment és poca atenció per al, fins ara, principal espai polític indepe del país. O no: tampoc diu res del cas Messi (o és el cas Barça?).
Hi ha diaris que els dilluns tenen una rutina gairebé fixa, com La Razón amb les enquestes sorprenents amb què ens obsequia. La d'avui la titula dient que PSOE i Unidas Podemos perden 1,4 milions de vots. Fa salivar els seus lectors, que pensaran, de bon principi, que els seus tenen a tocar la majoria parlamentària al Congrés i, per tant, el govern central, etcètera. En realitat, podia haver titulat per un altre fet: la triple dreta no suma malgrat l’any i tant de desori colossal, crisi descontrolada i gestió desastrosa promogudes pel govern socialcomunista, bolivarià, independentista i menjanens —així és com el diari ho explica cada dia.
Aquest diari s’esforça molt i molt —també els seus dos companys de banda— per evitar que s’adonin de la dissonància que suposa dir cada dia als lectors que tot va que cau per culpa de la perfídia de Pedro Sánchez i la vesània de Pablo Iglesias (i Torra, ETA, etcètera), però que la gent, segons les seves mateixes enquestes, continua atorgant-los la mateixa majoria parlamentària que fa un any i tant. Els lectors als quals encara no ha esclatat el cap no deuen entendre res. L’altre dia, l’ABC fins i tot s’enfadava en portada amb l’anunci del Ministeri de Sanitat dels primers assajos clínics d’una vacuna de la Covid-19. Avui es queixa a tota portada que el govern espanyol vulgui fer-se el simpàtic amb els empresaris. El Mundo també, però ho dona petitet —com ahir La Razón— perquè es llepa els dits amb la feixuga i laberíntica negociació pressupostària que ve. Ha de ser molt difícil viure amb tanta ràbia.
