El Periodisme d'Estat no només atacona a Esquerra. Pedro Sánchez també rep de valent. En aquesta comesa es distingeix Expansión, el diari econòmic líder, propietat d’Unedisa, l’editora d'El Mundo i Marca. Cada portada ha estat un míssil contra els propòsits del líder socialista de pactar amb Podemos i un avís que la fi del món s’acosta.
La crònica que segueix al titular principal d’ahir n’és una bona mostra. Es titula “Inversors i patrimonis cerquen refugi davant el cop de destral fiscal”. Arrenca així: “‘Pànic’, 'inquietud màxima’, ‘un panorama molt inquietant’ que amenaça ‘qüestions molt sensibles que condicionen i distorsionen decisions’. Aquest és el sentiment d'empreses i inversors davant l'allau d'impostos que s'acosta amb un govern de coalició entre PSOE i el comunisme bolivarià de Podem, raó per la que traslladen una allau de consultes als despatxos d'advocats per tal de protegir-se de la destralada fiscal en potència”. Et deixa sense alè, i no només per la manca de comes.
El dia abans, un dels columnistes titula la seva peça “Pablo Iglesias odia als empresaris”. I així tot des de fa cinc dies.
Entre les solucions que proposen diversos experts al diari econòmic hi figuren el trasllat de patrimonis i residències a Luxemburg o a Portugal, avançar el pagament de dividends i desfer les compres de deute públic del Regne d’Espanya. Patriotes de playmobil. Tot s’hi val —si és per la cartera. La presumpta “fuga d’empreses” provocada pel procés independentista serà una festa infantil al costat de l’arribada al poder del “comunisme bolivarià” de la mà del PSOE.
Val la pena veure plegats els titulars principals de les portades que Expansión ha publicat, des de la seva recomanació de dilluns passat (una Gran Coalició amb el PP) fins al disgust de dimarts i l’apocalipsi d’avui, per entendre com les gasta l’Íbex i la mala vida que li fan passar a Pedro Sánchez —també perquè et facis una idea del que et tocarà pagar. Agafa't fort:
Pel que fa a les portades de la premsa d’informació general d’avui, el comentari seria ben bé el mateix que ahir, perquè les primeres pàgines d’aquest divendres són variacions sobre el mateix tema de les del dijous: pressing ERC.
També sona una altra música —allegro vivace—: Felip VI és a Cuba, on es veu que ha defensat la democràcia i els drets humans amb un valor fora mida, si hem de fer cas a les cròniques cortesanes que s’anuncien en portada. Fins i tot s’ha reunit d’improvís amb el dictador Raül Castro, que li ha demanat de parlar de tot plegat. Els diaris que més celebren la reial braó són, vés per on, els mateixos que fa tres dies assenyalaven com una tèrbola maquinació del govern espanyol en funcions la idea de fer marxar al Rei a 8.000 quilòmetres per així negociar el pacte d’investidura lluny de la mirada paterna del moderador constitucional, etcètera. Finalment, resulta que el viatge ha estat una gran idea. En fi.
