Un calfred passa per l’espinada de les portades d’El Mundo i La Razón, dos dels tres diaris madrilenys de la dreta. El pacte andalús PP-Cs-Vox corre perill. Ai, ai. (L’altre diari del trio, l’ABC, tria un embolic menor del Brexit per obrir la seva portada. Ja no saps què pensar, del tabloide més monàrquic, si s’han quedat a la lluna de València o si amaguen algun missatge en clau gibraltarenya o així).
És interessant l’enfocament oposat que en fan els altres dos. La Razón dona veu al PP, que prova paternalment de calmar els d’Abascal i renya maternalment els de Rivera.
El Mundo s’ho mira des de la perspectiva de Vox i sembla que es queixi que PP i Cs bandegen els ultres. És una posició d'allò més curiosa. Ja fa dies que aquest diari s’esforça a presentar Vox com un partit més, una tasca a la qual el seu director —abans ho havia estat de l’edició andalusa— s'afanya amb especial delit en la seva última columna dominical, en què prova de justificar el comportament de Vox com un fenomen perfectament raonable. Es tracta, diu, d’un partit que representa “la còlera de l’espanyol assegut”. Està a dues columnes d’anomenar-lo “l’espanyol emprenyat”.
Aquest mateix diari publica en portada un altre titular inquietant: “El TC s’inclina per indemnitzar els presos preventius absolts”. Y ahí lo dejo.
Obren també amb la cosa andalusa La Vanguardia i El País, per bé que ho fan des d’una altra perspectiva.
La Vanguardia aprofita el daltabaix per rentar la cara a Ciutadans. Representaria que són el partit que encara conserva la decència de pactar amb Vox però sense cedir gens ni mica a qualsevol pretensió dels ultres. El PP sí que hi parla, amb Vox: és l’encarregat d’amanyagar-los. Per què el diari més venut a Catalunya s’interessa tant pel pacte andalús? Primer que tot perquè els dona la gana, que és la millor raó per fer res. Això no amaga la imatge benèfica que aquest titular benèvol amb Cs projecta sobre la candidatura de Manuel Valls a Barcelona. Del sarau de Valls en l’entrega del Premi Nadal, ni piu (en portada).
A El País, en canvi, sembla que s’han comprat una butaca en primera fila del xou i presenten la situació com un combat entre el PSOE i Cs per ocupar el centre polític. Que algú que pacta amb Vox encara sigui presentat com un aspirant al centre polític diu molt de la imaginació dels que titulen i/o del seu concepte de centre polític.
