És cosa vella, però dos diaris hi insisteixen amb fervor. Gairebé no hi ha dia que La Razón i l’ABC retratin la situació a Catalunya amb el mateix patró informatiu que es va fer servir al País Basc els anys del terrorisme etarra. Cal tenir molt nervi per comparar una cosa i altra, però s’hi han entestat. Hores d’ara, els lectors d’aquests dos tabloides madrilenys no ho deuen veure d’altra manera. Ja s’ha dit aquí que, en el conflicte català (o espanyol), la premsa pot ser part del problema o part de la solució. Aquest parell ha optat per ser part del problema, fabricant primer el relat del català violent i després torçant els esdeveniments per a que els hi donin la raó. Pensa el lladre que tothom roba.
La Razón va avui molt, molt, molt més enllà en explicar la trobada de partits sobiranistes estatals a La Llotja de Barcelona com un aplec de “la anti-Espanya”. Revifar aquest concepte és tota una declaració d’intencions. El franquisme el feia servir per justificar la guerra i la posterior i llarga repressió —els morts, els assassinats, la sang vessada. Els que havien mort en el conflicte, els exiliats, els tancats en camps i presons o els que eren executats, no només eren enemics. Eren “l’anti-Espanya”. Així es deshumanitzava les víctimes i es narcotitzava la consciència dels seus botxins i dels que s’ho miraven. És una mecànica que han fet servir tota mena de règims totalitaris.
És difícil exagerar en aquest punt. La “anti-España” no és una ocurrència intrascendent, una exageració més. És un concepte associat a la sang. El 18 de juliol del 1953, davant dels capitosts de la CNS, el sindicat únic de la dictadura, Franco va justificar la carnisseria de la guerra civil i la repressió fent servir el mateix concepte: No era ni fue una guerra civil entre españoles, aunque muchas veces se la haya podido designar así, y pese a que nuestra sangre y la de nuestros hermanos haya corrido en aquella lucha; no. Fue la lucha de España con la anti-España. La del bien con el mal. Teníamos que mutilar nuestro cuerpo, podar aquellas ramas, podridas y carcomidas, del viejo tronco español, extirpar el cáncer que nos corroía; dejar sobre el área de España lo español, lo que era nuestro, lo que no había venido del otro lado de las fronteras y que constituía la ruina física y moral de la nación.
Doncs això. Comences qualificant “d’anti-España” els adversaris i acabes justificant la seva liquidació. Si La Razón, el diari del Grupo Planeta que dirigeix Francisco Marhuenda, no volia pintar una diana a l’esquena dels que ahir es van reunir a La Llotja, tenia mil maneres de caracteritzar-los —també en diu “els socis de Sánchez”, un clàssic seu. En triar el concepte “anti-España” —al que també hi associa al PSOE— no només envia un missatge inequívoc del seu nacionalisme extremista —allà ells—, sinó que deixa en l’aire el dubte raonable de si vol induir o justificar alguna de les accions descrites al Llibre II, Títol I del Codi Penal. Segurament no és res de tot això i el diari ho podrà aclarir. Esperem-ho —i esperem també que no passi res.
Il·lustració: El sueño de la razón produce monstruos, Capricho nº 43 de Francisco de Goya.
