Primer el que és primer: Mereix un aplaudiment posar en portada la foto del camp de refugiats que crema a Lesbos, on la gent de la Unió Europea hi tenim tancades 12.000 persones. Ho fan tots excepte l’ABC, que avui va sembrat, ara de seguida en parlem. Els quatre diaris de Barcelona ho donen de meravella. Diràs que no serveix pas de res. Doncs serveix més que no publicar-ho. Serveix perquè ens avergonyim d’aquests tràfics de gent, perquè hi pensis a l’hora de votar o per si vols escriure al teu eurodiputat/da, aviam què fa, en què coi pensa, on té el cap (pots trobar l'adreça de correu electrònic dels teus representants clicant aquí).

El cas Kitchen agafa una volada impressionant, vertiginosa. Avui és a totes les portades, fora la d’El Punt Avui, que fa dos dies que és a la lluna de València amb el tema i obre, com l’Ara, amb l’aprovació de la polèmica nova llei del lloguer d’habitatges, que passa gairebé desapercebuda a la resta. Kitchen, Kitchen über alles. La Vanguardia, El Periódico i El País expliquen que, entre juliol del 2013 i setembre del 2015, el govern de Mariano Rajoy va fer almenys 25 pagaments amb diner públic als agents encarregats de boicotejar la investigació judicial del finançament il·legal del Partit Popular —també s'encarregaven de l'Operació Catalunya.

No et pensis que són pipes. Un dels pagaments puja a 53.000 euros. Es van abonar al xofer de Luis Bárcenas perquè robés documents a l’extresorer del PP. El jutge instructor afirma que un dels pagadors era l’assessor de Dolores de Cospedal, llavors secretària general del PP i presidenta de Castilla-La Mancha —després va ser ministra de Defensa. La Policia pensa que l’operació la coordinava el llavors secretari d’Estat d’Interior, Francisco Martínez, la mà dreta del ministre Jorge Fernández Díaz.

Al sumari també es documenta que, el 2012, el llavors comissari Villarejo va advertir a Ignacio Cosidó, aleshores director general de la Policia, què passaria si el destituïen: “Digues al barbes [Rajoy] que el foto a la presó el primer”. Cosidó arribaria a la fama pels whatsapps on informava als senadors i diputats del PP que tenia controlada la renovació del Consell del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, i citava el magistrat Manuel Marchena com a futur president de l’un i l'altre.

Tot això caldrà provar-ho a la vista oral, davant el tribunal, naturalment. Però no pinta gaire bé per als acusats, no cal enganyar-se.

El Mundo, què els has d’explicar, passa olímpicament de la substància i les enormitats del cas i ofereix el títol principal de portada als acusats perquè recriminin Pablo Casado, actual president del PP, de no haver tractat prou bé el principal testimoni de l’acusació, l’esmentat Martínez. És a dir, que el diari dona aire als que acusen Casado de no haver estat prou mafiós. Sembla broma. Però no ho és: és la informació que el més ultra dels diaris de la dreta considera més important, més encara que des del govern espanyol s’organitzés una policia paral·lela per obstruir el funcionament de la justícia. La Razón sembla que s'ha penedit del que va fer ahir i ho dona tan petit com pot.

Apareix Kitchen a totes les portades? No! Un diari es resisteix ara i sempre a les notícies que perjudiquen al PP. És l’ABC, que obre amb un tema vell de fa dues o tres setmanes. No ho enfoca malament, no. Denuncia que l’Estat arrabassa als ajuntaments, per decret, els superàvits pressupostaris, que és com si el president de la comunitat de veïns apareix un dia a casa teva i se t’endú els estalvis, una mena de corralito als municipis —dit ràpid—. Treure ara de polleguera un afer resolt fa quinze dies sona més aviat a poques ganes d'agafar el cas Kitchen per les banyes, no sigui que.

Veient com es comporten, no és estrany trobar-se gent que —molt injustament— es pregunta si aquests mateixos diaris no eren part de la trama per empallegar la justícia i protegir els corruptes.

LV

EPC

EPA

ARA

EM

ABC

LR

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat