El president Quim Torra fa avui el titular principal de la majoria de les portades, excepte la de l'ABC, que es retrotrau a 1935 o 1936 (gobierno socialcomunista, diu). A les que Torra no és el principal afer, és el segon. Els diaris situen el cas en el marc del codi penal i de la regulació electoral. Cap ni un —fora d'El Punt Avui— al·ludeix ni indirectament a la perspectiva del mateix president i de la seva defensa, que és la llibertat d’expressió i la incompetència de la Junta Electoral per ordenar despenjar una pancarta en favor de… la llibertat d’expressió.
És una simpàtica manera de deixar caure què és el que n’esperen, d’aquest judici: condemna del president i eleccions anticipades tout de suite.
A la nota d'El País, un diari habitualment més mirat en l’escriptura, es llegeix que “és molt probable que es dicti una sentència condemnatòria” i, més endavant, rebla: “La sentència es podrà recórrer al Tribunal Suprem i quan es pronunciï serà ferma i molt probablement Torra deixarà de ser president”. El titular de la portada digital probablement el pots endevinar tu sol/a: “El judici a Torra obre el camí a l’avançament de les [eleccions] catalanes”. Aquí ja sense el probablement. Magnífic. En l’aire sura un dubte: si ja tenim El País, per què ens calen tribunals i jutges? Almenys els altres —als que també se’ls hi noten les ganes— juguen amb algunes circumvolucions condicionals.
[Sobre la substància política d’aquest judici, llegeix-te l’editorial del José Antich i la columna de l’Iu Forn i ja ho tindries].
