El Punt Avui juga al seu títol de portada amb una metàfora futbolera que no és un mal resum, si no fos que un partit disputat com aquesta investidura hauria acabat amb dos o tres expulsats, un parell de lesionats greus i un rècord de targetes grogues. Del joc més valdria no parlar-ne. Ara bé, el que compta és el resultat, i el marcador el deixa ben clar. Només és el partit d’anada, però. El de tornada sembla que es jugarà cada dia a les portades.

La dreta mediàtica madrilenya sembla avui esgotada i sense recursos, exhaurit el catàleg de calamitats. Per contrast amb les d’altres dies, són portades que no fan por. Expliquen què ha passat amb una pila de referències al passat, a les dues espanyes, a la divisió guerracivilista, al terrorisme d’ETA, dissolta, que fa deu anys que no mata ni atempta. Es diria la mirada de l’espanyol emprenyat. Molt emprenyat.

A La Razón, per fer passar el tràngol als seus lectors, no se li acut res més que tranquil·litzar-los amb la decisiva notícia que el despatx de Pablo Iglesias, el vicepresident bolivarià, caurà lluny de la Moncloa. Tranquils, ve a dir, que la influència pèrfida del líder podemita no serà tant. L’ABC es fa un embolic. Un altre. Diu al titular principal que la presidència tindrà dos caps i al subtítol explica que hi haurà “dos governs”. En què quedem? Un govern amb dos caps o dos governs i un cap? Deuen ser els nervis. El Mundo, potser cansat, tal vegada desanimat, no és gaire original: repeteix la portada de sempre (Sánchez traïdor) amb altres paraules.

En canvi, els diaris que fins ara han tractat i tracten amb una il·lusió, diguem-ne, cortès o continguda, la investidura de Pedro Sánchez, deixen escapar un alè d’esperança i orienten els titulars al futur. Se’ls veu a tots a punt de somriure i amb ganes de no fer gaire sang amb el joc desllorigat del grup que dona suport al nou president del govern espanyol.

A l’Ara fa l’efecte que se li escapa el riure per sota del nas. Podia haver titulat igualment “Senyores i senyors, amb tots vostès… el govern Sááááánchez-Iglesiaaaas! (badabum-tssss!)”. Comença una nova era. La Vanguardia, sempre més greu, parla del “desafiament” de “cohesionar el govern”, una descripció benèvola de l’estat de la cosa. El Govern deu estar gelós del tracte dispensat pel diari dels Godó al govern espanyol: no perdona als de Quim Torra el mínim signe de divisió o desconfiança, mentre que presenta Sánchez com a protagonista d’una aventura meravellosa.

El País i El Periódico deixen escapar un puntet d’entusiasme pel fet que l’executiu espanyol sigui de coalició. És del tot lògic: fa uns 80 anys que no passava. El País, sempre altiloqüent, fa un editorial d’aquells tots solemnes, que arrenca en portada. “Govern legítim”, es titula. Fa pensar una mica que el diari progre s’hagi vist en l’obligació de recordar aquestes obvietats després de 40 anys de Democràcia Consolidada™ i Transició Exemplar™.

EPA

ARA

LV

EPC

EP

EM

ABC

LR

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat