Després de presentar-se a quatre eleccions generals, el socialista Pedro Sánchez ha aconseguit, per primer cop, guanyar un debat d’investidura. Un cop superat el tràmit, toca conformar el seu segon govern, que per primer cop des de la Segona República serà un executiu de coalició d’esquerres. Davant l’entrada d’un segon partit a La Moncloa, s’esperen importants remodelacions que portarà a l’ampliació de les carteres, fins a la vintena. Alguns ministeris s’han hagut de dividir, fins i tot. L’estructura ja està tancada i es coneixen alguns noms. Hi ha altes, evidentment, i també baixes. No es descarten sorpreses. La primera ha estat que l’anunci no es farà fins la setmana que ve, malgrat les presses inicials.

El que sí que se sap és que hi haurà tres vicepresidències. En la primera continuarà Carmen Calvo, que continuarà sent ministra de Presidència i Relacions amb les Corts, però perdrà les competències en Igualtat. La segona serà per a Pablo Iglesias, des d’on coordinarà les àrees de “drets socials” i Agenda 2030. La tercera, com va anunciar Sánchez en campanya electoral, a les portes d’una recessió, serà una vicepresidència econòmica per a Nadia Calviño. La ministra d’Economia no genera recels a Brussel·les.

On sí que s’espera un canvi és en la figura del portaveu del govern, ara en mans de la ministra d’Educació, la basca Isabel Celaá, que no té assegurada la continuïtat a l’executiu. El seu estil comunicatiu genera dubtes a La Moncloa. En el seu lloc sonen dos noms de la màxima confiança del president; el de Carmen Calvo i el de l’andalusa María Jesús Montero, que també té assegurada la continuïtat com a ministra d’Hisenda. Montero és un dels valors en alça del PSOE i ara per ara l’aposta per recuperar la Junta d’Andalusia.

Pel que fa a la quota d’Unidas Podemos –una vicepresidència i quatre ministeris–, ja s’han fet públics tots els noms. Hi haurà un representant de cada confluència. El sociòleg català independent Manuel Castells és l’aposta d’Ada Colau, i serà ministre d’Universitats (se separarà de Ciència). El coordinador d’Izquierda Unida, Alberto Garzón, tindrà el ministeri de Consum, de nova creació, amb competències en joc. La gallega Yolanda Díaz, persona de màxima confiança d’Iglesias, es quedarà amb la cartera de Treball (se separarà de Seguretat Social). Finalment, Irene Montero serà ministra d’Igualtat, competències que perdrà Carmen Calvo.

Per part del PSOE, també hi ha noms que tenen assegurada la seva continuïtat. A banda de Calvo i Montero, José Luis Ábalos continuarà com a ministre de Foment, Fernando Grande-Marlaska com a ministre d’Interior, Margarita Robles com a ministra de Defensa i Teresa Ribera com a ministra de Transició Ecològica. Magdalena Valerio també podria continuar al capdavant del Ministeri de Seguretat Social, que perdria les competències en Treball però s’ajuntaria amb Sanitat. María Luisa Carcedo podria caure del gabinet.

A banda de Manuel Castells, la quota catalana arribarà pel PSC. Els socialistes catalans han situat a les travesses, com a ministra de Justícia, l’independent Maria Eugènia Gay. És degana del Col·legi d’Advocats de Barcelona i filla de l’exvicepresident del TC, Eugeni Gay, que va formular un vot particular a la sentència de l’Estatut en relació al terme “nació”. Maria Eugènia Gay és una de les persones que va postular-se per mediar entre l’Estat i la Generalitat l’octubre del 2017.

Un altre català ben situat és l’expresident del Senat, Manuel Cruz, que no ha repetit al capdavant de la cambra alta. Podria quedar-se amb el Ministeri de Política Territorial i Administració Pública, que va assumir en funcions Luis Planas després de la marxa de Meritxell Batet a la presidència del Congrés.

També podria haver-hi quota catalana al Ministeri d’Exteriors, després que Josep Borrell hagi marxat a la Comissió Europea. És una de les places més competides. Una de les posicionades és la catalana Cristina Gallach, avui alta comissionada per a l’Agenda 2030. Els altres dos noms que sonen són el mateix Luis Planas, que ara exerceix el càrrec en funcions, i el de José Manuel Albares, que avui és el principal assessor internacional de Sánchez a La Moncloa.

A partir d’aquí, hi ha noms que no tenen assegurada la seva continuïtat, com la ministra d’Educació Isabel Celaá, la ministra d’Indústria Reyes Maroto o el ministre de Ciència Pedro Duque. Els socialistes no descarten que pugui haver-hi sorpreses, que no es coneixeran fins la setmana que ve. Hi havia pressa, però no tanta. El seus socis de Podemos ho han descobert a través dels mitjans.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat