Hi ha dies que costa de creure que els diaris de la dreta mediàtica no es truquen per sincronitzar les portades, de tan gran com és la coincidència en la interpretació dels fets i en el llenguatge que fan servir. Avui, de coincidències, en trobaràs totes les que vulguis, a propòsit de la candidatura de Miquel Iceta a la presidència del Senat, la quarta magistratura de l’Estat.
Es repeteixen des de la “picada d’ullet” al sobiranisme, al secessionisme, etcètera, fins al recordatori que l’encara primer secretari del PSC es va comprometre a fons amb el 155, o que el Senat és “la cambra del 155”, malgrat que formalment —o fins no fa gaire— era “la cambra de representació territorial”. Aquest últim punt fa l’efecte que és un de lament plorós per la pèrdua del caràcter punitiu que ara defineix el Senat gràcies a un article que fins l’octubre del 2017 ningú no sabia com s’aplicava —i espera’t, que encara estem pendents de la decisió del Tribunal Constitucional en aquest punt.
'Demolition man'
El desconeixement del personatge en aquesta premsa és colossal. L’ABC, molt alterat, fa un recull de declaracions d’Iceta d’allò més constitucional i pretén fer-ne un escàndol en to miré los muros de la patria mía si un tiempo fuertes ahora desmoronados, com si s’hagués descobert que va ser Iceta qui va tombar aquell baluard imaginari de Quevedo. Els altres diaris publiquen recordatoris semblants en pàgines interiors. S’espanten per ben poc, pensaràs amb raó. Així és la seva vida, però: un ensurt patriòtic darrera l’altre. Un dia Gibraltar, l’altre el programa dominical en aragonès en una tele autonòmica, i ara Miquel Iceta en el paper de demolition man. Quin patir.
En canvi, els diaris governamentals —sigui dit de bon rotllo i per simplificar— també malden per presentar-ho com una picada d’ullet, sí, però a tots als catalans en general i a cap en particular, un copet d’ànim a l’esquena, un gest de complicitat, un moviment d’empatia, una moixaina cordial. És així com ho presenta El País, mentre que La Vanguardia ho decora amb més solemnitat, tot precisant que es tracta de “reforçar el diàleg territorial al Senat”. Tants anys de Senat provant de “reforçar el diàleg territorial” i aquí estem encara, sempre amb la mateixa cançó.
El Periódico té la preocupació de qui rellevarà Iceta al capdavant del PSC que és —exacte!— del que tothom està parlant ara mateix al cafè. L’Ara avança la resistència dels independentistes al Parlament —el nostre home necessita ser nomenat senador autonòmic, i això vol algun vot o abstenció indepes. Aquesta serà la comèdia que ens caurà a sobre els dies que vénen, a començar avui mateix, la de l’estira i arronsa per aquesta designació del legislatiu català.
