Rush Limbaugh és als Estats Units el que Federico Jiménez Losantos és a Espanya —però amb influència real i material. Dimecres passat va blasmar en directe la doctora Nancy Messonnier, directora del Centre de Malalties Respiratòries del CDC, l’organisme que dirigeix la prevenció i control de malalties i la promoció de la salut als EUA. Limbaugh va etzibar pel micro que Messonnier exagerava l’amenaça del Covid-19 per bescantar el president Trump. Messonnier, repetia el ràdiopredicador, és germana del viceministre de Justícia que va designar Robert S. Mueller, exdirector del FBI, com a fiscal encarregat d’investigar la interferència de Rússia en la campanya electoral de Trump el 2016, confirmada després d’un any de penes i treballs. Mueller és avui una de les bèsties negres del trumpisme. Limbaugh volia aprofitar-se d’aquest garbuix per protegir Trump amb una nova conspiranoia davant la inevitable extensió del coronavirus als EUA.

Per fortuna, les portades de Madrid i Barcelona no van per aquí.

De més verdes que aquella n’han madurat a Espanya, però. La més grossa potser és l’atribució a ETA dels atemptats gihadistes de l’11-M a Atocha, un enganyatall que encara és viu avui dia.

Max Fisher i Amanda Taub, els periodistes de The New York Times que editen la secció The Interpreter, recorden avui que comportaments com el de Limbaugh, o les exageracions sensacionalistes sobre l’epidèmia, etcètera, generen desànim i pèrdua de confiança més enllà del daltabaix que la situació suposi en termes de salut pública.

Si la confiança en les institucions cau massa —afegeixen Fisher i Taub—, la gent recorre a l’autoajuda. Els que es malfien de les autoritats sanitàries deixen de fer-ne cas i acuden a tractaments poc efectius o fins i tot perjudicials. Els que desconfien dels mitjans de comunicació de referència recorren als venedors de teories conspiratives i als embolics que alguns desaprensius aboquen a les xarxes socials. Els suspicaços i escèptics comencen a pensar si no será millor fer-s’ho un mateix —com aquests lladres de mascaretes dels que es lamenten alguns hospitals de Barcelona. Tot plegat multiplica el temor i el dubte que esperonen a aquests malfiats i, finalment, si les dinàmiques de la por i de l’ira s’exciten, el teixit social corre el risc d’esquinçar-se.

Enmig del aquest sotrac global, que a Europa combina l’epidèmia del Covid-19, la inestabilitat política en diversos països, la crisi dels refugiats al Pròxim Orient, la desacceleració econòmica i etcètera, una paraula de més, un invent de més —com el d’Atocha—, una actitud pessimista de més, pot ser letal. Més que qualsevol epidèmia.

LV

EPC

EPA

ARA

EP

ABC

LR

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat