Ciutadans no ha guanyat gaire quota de portada amb el seu muntatge victimista arran de la manifestació de l’orgull LGTBI. Només l’ABC li ofereix el pòster sencer i La Razón i La Vanguardia es fan ressò, en peces petites, del ganyols d’Inés Arrimadas demanant la dimissió del ministre Fernando Grande-Marlaska. A la resta de portades no se’n veu ni rastre.
Eldiario.es explicava ahir que l’informe de gestió del partit mesura l’èxit pel creixement en seguidors a xarxes socials de Cs i el seu líder, Albert Rivera; pel temps i espai als mitjans que ocupen performances com la de l’orgull LGTBI (o Errenteria, Amer, Vic, Ugao-Miravalles, plaça Colón, etcètera…). Si aquests són els indicadors que fan servir, avui no en surten gaire ben parats a la premsa impresa, que els ha fet un Tortosa.
De les dues qüestions que ocuparan agenda política i, previsiblement, portada, tampoc no se’n veu gran cosa. Pel que fa a les dissensions entre les dues grans forces independentistes sobre els pactes municipals, ahir va ser el dia que tocava moure peça a JxCat, que s’ha ofert oficialment a revertir els seus pactes amb el PSC si ERC fa el mateix.
Pel que fa als pactes per aconseguir la investidura de Pedro Sánchez, sembla que hi ha algun avenç: Podemos està disposat a comprometre’s per escrit a respectar i seguir la política catalana que estableixi el PSOE, segons El País i El Periódico. Dit d’altra manera: aquest és el preu que estan disposats a pagar perquè els socialistes es pensin si els donen ministres, secretaris d’Estat o espai al govern perquè l’ocupin els independents de la seva elecció.
Un apunt al marge
La Vanguardia publicava ahir un magnífic informe en què revela algunes converses del comissari Villarejo, el de les clavegueres de l’Estat, sobre l’anomenada operació Catalunya. Explica l’excomissari, ara en presó preventiva, que la ministra Cospedal va encarregar l’organització d’un grup dins la policia espanyola a Eugenio Pino, llavors director adjunt operatiu del cos, per obtenir dades de corrupció de dirigents independentistes. L’operatiu les filtraria als mitjans de comunicació “perquè la finalitat no era una investigació judicial sinó desacreditar-los públicament”, diu el diari, que confirma de primera mà el que ja s’havia publicat.
Els policies van inventar i fabricar la majoria dels informes i el principal canal de difusió d’aquestes mistificacions va ser El Mundo. Naturalment, aquest diari de tot això no en diu ni piu. A la portada d’ahir, La Vanguardia ho donava en un quadret a una columna, mig perdut, i ho explicava com un episodi de la batalla successòria entre Cospedal i la vicepresidenta Sáenz de Santamaría. La informació ve de primera per adonar-se de fins on va arribar l’anterior govern espanyol —corrupció al marge, que ja és deixar al marge— en l’abús dels aparells de l’estat contra els adversaris polítics, una bona part dels quals estan empresonats, exiliats o embargats, mentre els responsables polítics de l'operació Catalunya campen al seu aire. Crida l’atenció que no se’n fa cap comentari editorial, ni un mal semàfor vermell. Avui no se’n fa cap seguiment de la cosa. Realment crida l’atenció. No és un Tortosa, però s’hi assembla força.
