El dia que Ciutadans va anunciar que negociarà els pressupostos amb el PSOE, els tres diaris de la tuna mediàtica de la dreta van entrar en alerta nivell La Patria En Peligro, especialment El Mundo, que vigila de fa temps que no es desmunti ni un de sol dels trifachitos vigents i en promou tots els possibles, inclòs el fracàs d’España Suma —candidatures conjuntes Cs-PP, que han perjudicat els populars allà on s’han fet.
Aquesta setmana, el risc que Inés Arrimadas acabés anant de bracet amb Pedro Sánchez ha desfermat una intensa ofensiva conjunta d’El Mundo, l’ABC i La Razón que aquí no s’havia comentat. Fa dies que es comporten pitjor que els mafiosos.
Perquè tinguis una idea de com ve la cosa, El Mundo i La Razón van publicar dimecres uns editorials, perfectament intercanviables, on acusen Cs de tonto útil del PSOE, de “cedir al secessionisme colpista d’ERC”, d’estar “descentrats” i, anatema final, de ser “còmplices”. No cal especificar res més. “Còmplice” és el dog whistle que fan servir per parlar de col·laboracionisme amb el comunisme, el terrorisme i l’independentisme —l’anti-España— i, per tant, d’alta traïció. Ara imagina’t que ets un diputat de Ciudadanos per una circumscripció espanyola i calcula les ganes que tindries de sortir al carrer a fer campanya. Imagina’t el que et podria arribar a dir la gent del món de l'A por ellos!
A les portades d’avui tot això va que cau perquè Bildu ha dit que votarà els pressupostos, com també ha deixat entendre Esquerra. Cs, doncs, ja no és tan necessari per al PSOE i els guardians de la pàtria afluixen el xantatge. També és veritat que els socialistes han fet servir les converses amb Arrimadas per incomplir els compromisos amb els partits governamentals —la mesa de negociació sobre Catalunya, per exemple— i menjar-los la moral. També volien desmentir així l’acusació de la dreta mediàtica que depenen de bolivarians, etarres i separatistes.
Ciutadans, que venia de 57 diputats i ara s'ha quedat en 10, s’ha volgut reinventar com a partit frontissa per sobreviure sense Albert Rivera i sense gent. Acostar-se al PSOE era una manera de presentar-se com una força diferent. Ara sembla que han acabat fent figa davant la pressió mediàtica i han tornat on sempre: que no votaran els pressupostos si es manté la immersió lingüística a Catalunya, etcètera. Ja veus, un viatge tan llarg per tornar al punt de partida.
És una situació complicada, pobra gent. Perquè si aquests diaris t’acoquinen i no surts a vendre’t o t’avergonyeixes del teu partit, com aconseguiràs mantenir la presència parlamentària? Els 10 diputats volaran cap al PP o cap a Vox. Potser és el que volen els diaris de la dreta espanyola i d’aquí el canoneig. Avui, encara que afluixen en portada, fora de La Razón, tots avisen igualment que no abaixen la guàrdia. Es coneix que no se'nrefien. El director d’opinió d’El Mundo, per posar un cas, parla de Bildu com “el partit dels assassins”, entre altres rigoroses valoracions dels fets. Ells s’ho han buscat, esclar, però cal ser una mica malànima per no compadir-se d’Inés Arrimadas i dels seus, sotmesos dies i dies a aquest martiri de Sant Llorenç a les pàgines-graella del trifachito mediàtic madrileny.
