El renovat acord del govern espanyol amb Ciutadans mana a la majoria de les portades. Excepte a l’ABC i La Razón, on el tema principal és justificar els escarnis dels cayetanos o coronapijos —és el nom que els ha quedat— davant dels habitatges del vicepresident Pablo Iglesias i del ministre José Luis Ábalos.
Té un punt recordar a Iglesias que són tan condemnables els escarnis d’ahir com els que ell justificava el 2013 davant les residències de càrrecs del PP. És la lliçó del tal faràs, tal trobaràs o el que no vulguis per tu no ho vulguis per ningú, etcètera. Però aquesta parella de diaris presenten el tema com si els hi anés alguna cosa personal, com que s’hi tornen. Una vendetta de mafiosos, vaja. Si els escarnis del 2013 eren una desgràcia, com aquestes dues capçaleres —i altres— van dir llavors, els del 2020 també ho són. Per als titulats universitaris, gent grandeta, que editen aquests diaris no ha de ser difícil superar la rebequeria infantil, la ràbia adolescent, la indignació juvenil, abans de posar-se a fer la primera pàgina. Perquè de gàngsters no ho són pas, oi?
A la resta de portades és un bon dia per veure com el mateix fet és presentat de manera tan diferent a cada diari, que hi projecta la seva mirada, les seves expectatives, les seves dèries. El País ni esmenta ERC com a víctima del foc amic de Sánchez. Li convé, perquè el relat que promou és el del pacte dels partits de la Transició (donde quepan todos, això sí) per treure sobiranistes i podemites de la sala de comandament. (També aprofita per jugar el trumfo de les beques escolars a favor del govern Sánchez).
En canvi, La Vanguardia, que toca la mateixa música del pacte de la Transició, però amb una altra lletra, no pot ignorar els republicans —mai se sap: si un dia guanyen les eleccions a Catalunya…—, però els relega al subtítol i gairebé els dona per morts com a interlocutors. El Periódico també els deixa en un racó i els presenta com una núvia desairada: o jo o Ciutadans.
El Mundo aprofita l’avinentesa per presentar Sánchez com un ninot en mans de dos partits petits.
L’Ara posa Esquerra al titular principal de manera que la seva parròquia estigui tranquil·la: sí, Sánchez ha pactat amb Arrimadas, però no passa res perquè encara negocia amb ERC. Tranquils: no tot s’ha perdut. El Punt Avui fa per deixar molt malament Sánchez al títol principal, com volent dir, i presenta els republicans lluny del govern espanyol amb una tautologia —tothom negocia des d’una posició sòlida, oi?
