Només l’ABC i El Mundo no tenen en portada l’esclat de protestes a la Xina contra la política draconiana de “covid zero” practicada per les autoritats durant tres anys. Els manifestants han cridat “Xi Jinping, dimissió!”, “Fora el partit!”, “Llibertat!”. Altres es manifesten en silenci agitant flors i fulls de paper blancs, símbol de protesta contra la censura. Els darrers dies s’han declarat 30.000 nous casos i les autoritats han tornat a endurir les mesures: nous confinaments, teletreball, escoles tancades. La gent n’està fins al capdamunt. Les protestes contra els confinaments van esclatar dissabte a Xangai, a universitats de Pequín i a d'altres ciutats, com Urumqi, al Xinjiang, regió on la majoria musulmana d’ètnia túrquica viu en una mena de camp de concentració a cel obert. L’espurna que ha fet esclatar les manifestacions és la mort a Urumqi de 10 persones en un edifici confinat que es va incendiar i al que els bombers no van arribar-hi a temps. A sobre, van culpar els morts de no saber protegir-se.
La Vanguardia, l’Ara i El País tenen la vista d’obrir amb aquesta noticiassa. Manifestacions així no se n’havia vist d’ençà de les protestes a la plaça de Tiananmen de Pequín, el 1989. La frustració dels xinesos s’ha tornat ira menys d’un mes després que el president Xi Jinping (a la il·lustració), al congrés del Partit Comunista, demostrés el seu domini total sobre el partit i l’Estat, inclòs l’exèrcit i les forces de seguretat, fent-se triar per un segon mandat de deu anys, cosa que no havia passat mai entre els successors de Mao, i refermant la seva política de reforçar el poder del PC a tot el país i sobre tota activitat, promoure el rearmament, fer soroll de nacionalisme de cara a Taiwan, posar-se de perfil amb Putin i brandar la voluntat de jugar a ser potència mundial. Seran aquestes protestes la pedra que fa trontollar el règim, com a l’episodi bíblic de l’estàtua d’or i plata que cau i es fa miques perquè tenia els peus de fang? És dubtós però no impossible. La política repressiva habitual de la tirania xinesa consisteix a acceptar les reivindicacions de les protestes i alhora detenir als líders.
El Trio de la Benzina segueix a la seva un dia més, molt afanyats a contrarestar la manca de tracció electoral del president del Partido Popular, Alberto Núñez Feijóo. Hi van amb tant d’entusiasme que només La Razón diu alguna cosa en portada de les revoltes a la Xina. Res, un retallet perdut. Aquest diari, el més oficialista pepero, obre amb una entrevista amb el vicepresident econòmic d’aquest partit, que diu el mateix que han dit tots aquests càrrecs de tots els partits dinàstics d’Espanya: que reformaran l’administració, generaran molts llocs de treball i es posaran al servei dels empresaris, etcètera. Vinga. El Mundo juga el seu particular billar de la mala bava amb el president de Castella-La Manxa, Emiliano García Page —un nacionalista espanyol i un anticatalà en l’estela de José Bono—. El diari el vol espantar dient que perdrà les eleccions si es deroga la sedició. Pobre Page. L’enquesta que publiquen no ho diu gens, això, però és que a més a més fan la cosa absurda d’equiparar correlació amb causació. Podien haver titulat, amb el mateix poc rigor: “Page, a punt de perdre Castella-La Manxa després de l’empat d’Espanya amb Alemanya”. Fa riure. L’ABC també surt amb una enquesta on diu el que el seu públic vol escoltar: que el PP i Vox sumen la majoria absoluta. Aviam com casa tot aquest blanqueig del partit d’extrema dreta nacionalista com a company de govern natural del PP amb l’afany de Feijóo de desmarcar-se’n.
