Continua la batalla del relat —perdó pel tòpic suat— a les portades de la premsa de Madrid, mentre que la de Barcelona fa l’esforç de publicar alguna notícia basada en fets —les notícies de tota la vida, vaja— i no en interpretacions. Si més no aquest dimarts. L’Ara, en primícia, aixeca la catifa al jutge de l’Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, i posa al descobert que totes les actuacions que ha activat contra l’independentisme els últims mesos contradiuen decisions que ell mateix havia pres anteriorment i que tenia punxats telèfons d’independentistes a veure què pescava. De la informació se’n deriva que la motivació del jutge per recuperar algunes causes que havia arxivat, o per fer-ne créixer d’altres adormides per manca d’indicis, no sembla d’ordre jurídic o no és gaire clara. García-Castellón va espiar els telèfons d'independentistes com a mínim fins al febrer de 2022, malgrat que l'Audiència Nacional havia arxivat la causa original (la dels CDR, coneguda com a “operació Judes”) feia dos anys perquè no hi veia indicis de terrorisme. Potser es va veure la pedregada a sobre, perquè el febrer del 2022 va aturar l’espionatge en veure-hi “risc” de convertir la causa “en una actuació de caràcter prospectiu” —un dels arguments clau dels advocats defensors dels encausats—. Fet i fet, diu el diari, “l'espionatge a l’independentisme ha sigut general” entre el 2017 i el 2022. A mesura que se saben més coses d’aquests procediments judicials, les actuacions del magistrat semblen més inquietants que les que pretén atribuir als suposats militants dels CDR.
També és inquietant el títol principal de La Vanguardia. Explica que el Partido Popular posa una marxa més en la seva guerra contra el govern espanyol i pretén ara enfrontar el Senat contra el Congrés, i que el PSOE no s’arronsa i vol veure les cartes de la dreta i apujar l’aposta. El cas Koldo contra el cas Ayuso. El govern espanyol que recorrerà al Tribunal Constitucional l’abrogació de les anomenades “lleis de la memòria històrica” que promouen PP i Vox. El candidat de la dreta espanyola a la Generalitat, Alejandro Fernández, que torna a descriure al PSOE com un partit fora de la Constitució. Aquesta partida, com més va, més fort es juga, segons els sumaris que publica en portada el diari dels Godó.
Entretant, el Trio de la Benzina s’esforça a trobar arguments per empastifar al govern de Pedro Sánchez, mentre El País s'afanya a presentar al PP amb la pitjor llum disponible. Certament, el diari progre no es produeix amb la barroeria boscana dels seus col·legues madrilenys, i fa servir l’actuació del PP per posar-lo davant del mirall i mostrar-lo de bracet amb Vox. En aquest cas per l’oposició a les “lleis de la memòria”, una manera de dir que la dreta extrema i l’extrema dreta són la mateixa cosa quan es tracta de valors democràtics, drets civils, etcètera. El Mundo entrevista al Koldo que dona nom al cas Koldo. Les declaracions del protagonista principal d’aquest desori es presenta com un auxiliar de l'exvicepresident José Luis Ábalos, a qui assenyala com al senyor X de “la trama”, com en diuen els diaris Madrid. L’ABC diu que Junts i ERC volen traslladar de l’Estat a la Generalitat “el control sobre els secretaris i interventors municipals” per “controlar casos com el de l’1-O”. Als lectors del tabloide monàrquic no els sorprendrà gens, perquè ja els han ensinistrat a veure els soi-disant independentistes com el dimoni escuat, però al diari li serveix per donar una puntada a Pedro Sánchez en el cul dels seus aliats. La Razón, més fluixet, recicla una acusació típica: que a Sánchez no li farà res pactar amb Bildu (llegeixi’s ETA) per desplaçar al PNB al capdavant del Govern Basc. Caram. Quina manera més intensa de sortir de les vacances de Setmana Santa.
