L’informe de vuit pàgines del Defensor del Pueblo espanyol que valida l’espionatge del CatalanGate amb el programari Pegasus no se’l creu ningú. Ni els diaris de Madrid ni els de Barcelona. No apareix en una sola portada, fora de la de l’Ara, que fa l’efecte que s’ha escandalitzat enormement per la decisió. Ha arribat un punt en el relat de l’operació d’espionatge, que els invents que fabriquen per maquillar-lo i els pegats que s’hi posen a sobre, no se’ls creuen ni els mateixos partidaris d’aquesta vulneració de drets i llibertats ordida per protegir la unitat d’Espanya. Posats a fugir d’estudi, La Vanguardia obre amb la primícia de que la Ryder Cup de golf “aposta per Catalunya”… per al 2031, d’aquí a nou anys. Golf, Catalunya, un esdeveniment internacional i turisme. Què pot anar malament? És una combinació de factors i subjectes que fa salivar al diari, que destaca també el suport del govern espanyol a l’iniciativa, no faltaria sinó. Fa l’efecte que el diari ho ven com el nirvana cosmopolita i de negocis al que Catalunya ha d’aspirar.
El País segueix enderiadíssim amb la investigació sobre abusos a l’Església i cal reconèixer-los algun mèrit, perquè qui queda fatal en aquest tema és un despatx d’advocats que el mateix diari ha contractat en el passat. El Punt Avui no sé sap ben bé de què parla. L’ABC vibra tantíssim amb el retorn del rei emèrit d’Espanya, Joan Carles I, al que presenta en una foto en un vaixell de vela, com un jovencell somrient, esportiu i flamenc al que tothom desitja tornar a veure i celebrar. El Mundo obre amb un informe del Banc d’Espanya que deixa el govern de Pedro Sánchez per uns incompetents en la gestió econòmica en temps de pandèmia. El Periódico explica que l’expresident del Barça, Sandro Rosell, potser acudirà al jutge per denunciar la investigació de què va ser protagonista. Potser. De moment “ho estudia”. Molt bé. Estudieu!, estudieu! El saber no ocupa lloc.
I així tot. En canvi, l’espionatge per motius polítics del CNI i dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, autoritzats pel Tribunal Suprem i validats pel govern espanyol, d’això no se’n canta ni gall ni gallina. Després de tots aquests dies de portades, queda la impressió que cada dia fan un esforç gran per evitar el tema al consell de redacció on es decideixen les primeres del diari imprés. Qualsevol cosa serveix per posar el cap sota la sorra. El País ja no promociona en primera pàgina els àudios de l’excomissari Villarejo i la resta es busquen temes de tan poc gruix —si més no comparats amb l’espionatge— que costa d’entendre si els diaris defensen els drets i llibertats de les persones o són part de l’aparell d’encobriment de l’escàndol, s’han avorrit de la vida o només baden. Alguns diaris de Madrid ja se sap que són part de la claveguera. Però és que els diaris catalans, pobres, tampoc no se’ls veu gaire en forma. Potser és que l’acollonimenta de la premsa de Barcelona no és petita, perquè ni apareix en portada el president del Cercle d’Economia, l’inversor Javier Faus Santasusana, que ahir al Parlament va demanar als partits catalans (si aquest concepte encara descriu alguna cosa) que no aprovin els pressupostos de l'Estat si abans no es posen a arreglar Rodalies de manera fefaent. El Cercle d’Economia es fa de Junts per Catalunya, com qui diu, i no li toquen ni tres ratlles en portada? És injust. És estrany.
